Bonastre i Bertran, Francesc



Montblanc (Tarragona), 1944-2017.
Format musicalment amb Francesc Tàpies. Doctor en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre les verbetes (trops de música litúrgica medieval) dirigida per Martí de Riquer, que aconseguí el 1970 el I Premi Extraordinari.
Entre 1969-1972 s’especialitzà en musicologia barroca a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, amb Miquel Querol. Obtingué el Premi Nacional de Musicologia el 1976 (Ministeri d’Educació i Ciència).
Autor de més de cent cinquanta publicacions científiques sobre musicologia, publicades a diverses revistes nacionals i internacionals; cal destacar les edicions crítiques dels dos oratoris més antics de la península i la de la primera òpera espanyola conservada "Celos, aun del aire matan" (text de Pedro Calderón de la Barca i música de Juan Hidalgo).
Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia el 1973; Director–at large de la International Musicological Society entre 1992-1997. Catedràtic de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut de Musicologia “Josep Ricart i Matas”, on creà la revista "Recerca Musicològica", la col·lecció "Quaderns de Música Històrica Catalana", i organitzà nombrosos simposis i congressos internacionals.
La seva activitat acadèmica, a través de projectes de recerca, cursos, conferències, congressos i intervencions en jurats, abastà moltes altres universitats. Entre les catalanes: Barcelona (Barcelona, Ramon Llull, Oberta de Catalunya), Girona, Lleida, Tarragona; de l’estat espanyol: Castelló, València, Múrcia, Granada, Sevilla, Madrid (Complutense i Autónoma), Salamanca, Valladolid, Santiago, Oviedo, Navarra i Saragossa; d’Europa: Roma, Parma, Nàpols, París IV (Sorbonne), Tours, Lyon, Cardiff, Freiburg, Regensburg, Salzburg, Louvain-la-Neuve, Nova de Lisboa, Coimbra, Aveiro i Oporto; i dels Estats Units d’Amèrica: Harvard, Yale, Politècnica de Califòrnia i Bowling Green State University.
Acadèmic corresponent per Montblanc (Tarragona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 10 de maig de 1972. El 21 de desembre de 1977 fou elegit acadèmic de número per la secció de música i ingressà el 16 d'abril de 1980 amb el discurs "De l'organologia musical i els seus aspectes crítics".
Acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid).
Dirigí l'"Schola Cantorum" de la Universitat de Barcelona (1967-1972) amb la qual feu l’estrena de la "Passió segons Sant Lluc" de G. Telemann el 1970. Fundà i dirigí el cor "Gaudium Musicae" (1975-1985), dedicat a la interpretació del repertori barroc hispànic. Dirigí el grup "Mapa Harmonico" (música hispànica del barroc, amb especial atenció al barroc català).
Autor de setanta-sis de composicions, entre elles: "Suite Montblanquina" (1963), "Joglaresques" (1967), "Homenatge a Lola Anglada" (1984), "Creixell, mar blava" (1994), el cicle de cançons "Amoroses" (cicle de cançons sobre text d'Apel·les Mestres) (1998), "Cantata de Nadal" (2002), "Galeria d’impressions" (sobre l’obra pictòrica de Martínez Lozano) (2003); les cantates "Glosas del peregrino" (sobre el "Llibre Vermell de Montserrat") (2004), i "El túmulo de Altisidora" (text de Miguel de Cervantes, capítol LXIX del Quixot) (2005), obres per a orgue, cançons... i els poemes simfònics "Styx" i "Galeria d'Impressions".


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook