Solans i Huguet, Joan Antoni



President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 15 de juny de 2011.

Nascut a Barcelona el 15 d'octubre de 1941.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I POLÍTICA
. 2001 fins avui. Universitat Pompeu Fabra, professor invitat als seminaris de dret urbanístic i coordinador de l'observatori pel Desenvolupament Local.
. 2000. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director del programa de planejament territorial amb rang de secretari general.
. 1980-2001. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, vicepresident de l'Institut Català del Sòl i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
. 1980-2000. Generalitat de Catalunya, presidència per delegació del Conseller de les Comissions d'Urbanisme de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
. 1999-2000. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director general Ordenació del Territori i Urbanisme.
. 1980-1999. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director general d'Urbanisme.
. 1977-1980. Ajuntament de Barcelona, Delegació d'Urbanisme, delegat de l'Alcalde de Barcelona per l'urbanisme.
. 1975-1976. Corporació Metropolitana de Barcelona, Servei de Planejament, inspector cap dels Serveis de Planejament.
. 1967-1975. Comissió d'Urbanisme i Serveis comuns de Barcelona i altres municipis, serveis de planejament.
. 1965-1967. Ajuntament de Barcelona, Gabinet de Programació, funcionari interí col·laborador del gabinet.
. 1964-1969. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, becari pel professorat any 1964 i professor encarregat de pràctiques; Urbanística II anys 1965 a 1969.

EDUCACIÓ
. 1950-1958. Batxillerat al col·legi dels Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona.
. 1959-1965. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Formació en arquitectura, Premi final de carrera promoció 1965.
. 1963. Seminari d'urbanisme sobre la remodelació del Kattenburger al port d'Amsterdam a l'Escola Tècnica Superior de Delft (Holanda), contacte amb el Team Ten.
. 1964. Seminari d'urbanisme sobre la remodelació de l'Alt Stadt de Spandau a Berlín a l'Escola Tècnica Superior de Berlín (Alemanya), seguint el contacte amb els arquitectes del Team Ten.
. Parla i escriu català, castellà, anglès i francès, i es fa entendre en italià i portuguès.

ORGANITZACIONS
. 1965 fins avui. Col·legiat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
. 1983 fins avui. Patró de l'Institut Ildefons Cerdà.
. 1980 a 2001. INTA. Associació Internacional pel Desenvolupament Urbà, Den Haag, Holanda. Representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a aquesta institució en qualitat de vicepresident de l'Institut Català del Sòl. Vicepresident de l'esmentat organisme de 1984 a 1991, des de la celebració de la "Conferència de Barcelona". Participació en "Advisory Panels" de la institució a Malmöe (1990), Schevenningen, den Haag (1989), Taipei (1994) i Rhône-Alpes, Valence (1999). Ha estat conferenciant als congressos de Barcelona, Rotterdam, San Francisco i Lisboa.
. 1977 a 1981. OCDE. Organització pel desenvolupament i la cooperació econòmica, París, França. Representant de l'Ajuntament de Barcelona al City Managers Group de l'esmentat organisme. Participació als seminaris d'Amsterdam, Barcelona, Oslo i Quebec.
. 1969 a 1980. Unió Internacional d'Arquitectes. París. Representant del Col·legi Superior d'Arquitectes d'Espanya al grup de treball d'Urbanisme de la UIA. Missions al Líban i a Egipte. Estandarització de normes de presentació de plans d'urbanisme als concursos.

GUARDONS I DISTINCIONS
Ha rebut diferents guardons i reconeixements de Cambres de Comerç de Catalunya i de diferents pobles i ciutats en reconeixement a tasques d'ordenació urbana i de promoció industrial portades a terme amb el concurs de l'Institut Català del Sòl del que n'era vicepresident. També disposa de reconeixements en forma de plaques i pergamins d'associacions de veïns i barris. Entre altres les Cambres de Comerç de Terrassa i Reus.
De mans del president de la Regió de l'Herault a França, George Saumade, ha rebut la "Medalla de la Regió" en reconeixement als deu anys de mútua col·laboració, de 1985 a 1995, amb Catalunya en matèria d'urbanisme.
Medalla d'Or de Barcelona '92, per les obres olímpiques dutes a terme en diverses subseus dels Jocs: Vila Olímpica de Banyoles, ordenació i urbanització del sector de Tres Torres per al handbol a Granollers, canal de rem de canoe cayak a Castelldefels, ordenació i urbanització del sector de Can Roca a Terrassa per al hockey sobre herba, terrenys del tir olímpic a Mollet, accessos i millora del front urbà a la Seu d'Urgell, i trasllat al sector de Famades de Cornellà d'indústries emplaçades on s'havia de construir la vila olímpica de Barcelona, totes elles fetes amb l'actuació de l'Institut Català del Sòl.
Ha estat pregoner de les festes majors d'Alcanar, Camarles, Santa Bàrbara, l'Ampolla, Miravet, el Perelló i Roquetes.
Ha estat invitat a presidir les inauguracions de les fires comercials i industrials d'Ulldecona, Amposta, Olot i Tortosa.
Premi Crítica del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel seu article a Quaderns d'Arquitectura "Del planeamiento metropolitano al planeamiento del metropolitano" i premi als articles sobre arquitectura i urbanisme editats al llarg de l'any 1971 en la premsa barcelonesa.
El 1986 participa en un seminari sobre els efectes urbanístics dels jocs olímpics que té lloc a Seül en preparació dels Jocs Olímpics de Seül.
El 1993 participa en un seminari sobre urbanització i benestar social. Exemples de les actuacions efectuades a Barcelona i Catalunya en el marc de la conferència organitzada pel grup asiàtic d'Habitat de les Nacions Unides a Nagoya (Japó).
Elegit acadèmic de número per la secció d'arquitectura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 d'octubre de 2002, acceptant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Josep M. Fargas i Falp, Carlos Ferrater i Lambarri, i Leopoldo Gil Nebot. Ingressà llegint el seu discurs "Consideracions sobre el concepte de lloc en temps de globalització" el 17 de març de 2004.
El 2003 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

TREBALLS DE PLANEJAMENT I LEGISLATIUS
. 1968 a 1971. Pla general d'Ordenació Urbana de Vic.
. 1967 a 1969. Pla de Comunicacions de la comarca de Barcelona.
. 1972 a 1973. Llibre blanc de l'urbanisme, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Madrid. En redacta alguns capítols.
. 1974 a 1974. Ley del Suelo de 1975. Participa en el grup de planejament i després en el text de conjunt per a la redacció de la llei.
. 1975. Pla general d'Ordenació Urbana de Mataró.
. 1974. Pla parcial de l'Arrabal Cortinas, Vic.
. 1972-1973. Pla parcial del sector industrial de Vic. Can Molins.
. 1973 a 1975. Pla general d'Ordenació Urbana de Sant Feliu de Guíxols.
. 1972 a 1974. Estudis sobre ocupació de sòl i d'"area social análisis" pel Pla general de la Regiao de Lisboa; assessor del Grup de plantejament i arquitectura.
. 1970 a 1976. Pla general de la Comarca de Barcelona. Pla Comarcal. Aprovat com a Pla General Metropolità.
. 1980. Llei de Disciplina Urbanística.
. 1981. Pla general d'Ordenació Urbana de Girona.
. 1982 a 1983. Pla general d'Ordenació Urbana de Terrassa.
. 1983 a 1984. Llei d'adequació de l'ordenament urbanístic a Catalunya.
. 1985. Pla general d'Ordenació de Reus.
. 1989. Decret Legislatiu 1/1990 del Parlament de Catalunya.
. 1994 a 1995. Comissió d'Experts en Urbanisme del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.
. 1994. Pla general d'Ordenació Urbana de Manresa. Ponent tècnic designat pel Ministerio de Fomento per preparar l'esborrany de la llei de valoracions i sòl de l'Estat de 1998, coneguda com llei 6/98.
. 1999. Pla general d'Ordenació Urbana de Sitges.
. 2001 a 2002. Pla especial de protecció del monestir de Sant Benet de Bages. Pla especial d'ordenació de la colònia Sedó a Esparreguera.

TREBALLS DE GESTIÓ URBANÍSTICA
. 2001 a 2002. Programa d'actuació municipal 1977-1979, adquisicions de sòl pel programa d'actuació municipal de 1977 a 1979. Més de 56 hectàrees expropiades dins la ciutat, 18 obtingudes per materialització de cessions del planejament i 48 en zones forestals de la serra de Collserola; gestió per a la cessió de la finca a Collserola del Doctor Puigvert.
. 1980 a 2001. Programa d'actuacions en sòl 1980-2001. Direcció de més de 440 actuacions de sòl per a nous eixamples de població de caràcter residencial, de sectors industrials i d'actuacions puntuals de remodelació i millora urbana totes elles enquadrades en una política de reordenació territorial i de recuperació i millora urbana de tots els pobles i viles de Catalunya. Adquisició de més de 2.880 hectàrees per expropiació al llarg d'aquests vint-i-un anys de gestió d'unes 3.500 hectàrees de sòl incloent les actuacions promogudes amb règim de sector d'actuació prioritària amb l'Institut Català del Sòl com a administració actuant.

Ha escrit molts articles al llarg d'aquests anys. També ha donat unes tres-centes conferències i cursos.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook