Martí i Badenes, Marcel



Neix a Alvear, Argentina, el 1925. I mor a Palafrugell (Girona), el 2010. Els seus pares són catalans i tornen a Barcelona el 1928.
Comença a dibuixar als 17 anys, i aviat renuncia a seguir estudis superiors per dedicar-se a la pintura. En veure els seus primers dibuixos, el pintor Pere Prat Ubach s'ofereix a donar-li classes particulars.
El 1946 el seu pare decideix cedir-li un estudi al costat del negoci familiar, després que li encarreguessin les il·lustracions per a un llibre de poesia catalana. Comença a interessar-se també per l'escultura.
El 1948 realitza la primera exposició a Barcelona a la Sala Caralt. Té un cert èxit i li permet viatjar a París, on s'integra en els cercles artístics de la ciutat. A l'Acadèmia de la Gran Chaumière rep lliçons d'Ossip Zadkine, André Lhote i Paul Bornet.
El 1950 viatja per Suècia i Itàlia, on queda impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
Tres anys després participa a l'exposició col·lectiva "Arte Actual" a Xile, i a l'Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona. Torna a exposar individualment a la Sala Caralt. La seva pintura es concentra cada vegada més en la forma. A partir d'aquesta data es dedica quasi exclusivament a l'escultura. Amb incursions en l'abstracció geomètrica i contactes amb el neoconstructivisme en l'obra primera, és considerat un escultor lligat a l'informalisme pel caràcter expressionista de les seves obres, en les quals s'hi palpa la influència de grans escultors contemporanis (Moore, Zadkine, Julio González).
Participa a la II Biennal Hispanoamericana i al VIII Saló d'Octubre de Barcelona el 1955. Després d'una etapa figurativa, a partir de 1958 evoluciona cap a l'abstracció.
El 1958 rep el premi d'escultura Manolo Hugué. Seleccionat per a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona. Participa en el II Saló de Maig, i en les col·lectives "85 Promoció d'Arquitectura" i "Homenatge informal a Velázquez", ambdues a la Sala Gaspar de Barcelona.
El 1959 presenta a la Galeria Syra de Barcelona la primera exposició d'escultures. A partir d'aquell moment tracta de modificar el seu estil, explorant formes més naturals i simbòliques. Es dedica quasi només al metall, amb obres geomètriques en les quals predominen els angles i aristes.
El 1960 guanya el premi Julio González d'escultura. Exposa al IX Saló de Maig de Barcelona i a la col·lectiva "Arte Español en Taos" a Califòrnia.
El 1961 s'instal·la una escultura seva a un jardí de Montbau, Barcelona; aquesta peça constitueix la seva primera obra monumental. Participa en les col·lectives "O figura" i "L'objecte" a la Sala Gaspar de Barcelona.
A l'any següent realitza una exposició individual a la Galeria Grifé i Escoda de Barcelona. Participa en una col·lectiva a la Galeria Marlborough de Londres i a la International Sale of Contemporary Art de la mateixa ciutat.
Dos anys més tard realitza exposicions individuals al "Círculo de la Amistad" a Còrdova, a la Sala del Prado de Madrid i a la Galeria René Metràs de Barcelona. A més, el conviden a la "Semana d'Espanya" a Rabat, a l'"Exposición de Arte Español" a Mèxic, a "Art Espanyol Contemporani" a Helsinki, a "22 Artistes Espanyols" a Fez i a la XXXII Biennal de Venècia.
El 1966 participa a l'"Exposició d'Escultura Contemporània" al Museu Rodin de París i a l'Art Centre de Milà. Exposició individual a la Sala Santa Catalina de Madrid, i col·lectiva a la Galeria Maywald de París.
El 1967, exposició individual a la Galeria Lorenzelli de Bérgamo. Col·labora a "MAN 67" a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, a l'"Spanische Kunst Heute" a l'Stadische Kunstgalerie de Bochum, i a "Forma, espai, matèria" al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona.
L'any 1968 intervé en un gran nombre d'exposicions col·lectives: al Museo de Cuenca, a Santa Cruz de Tenerife, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al Primer Saló d'Escultura Contemporània de Barcelona, a la Kunsthalle de Núremberg i al Kunstmuseum Boymans de Rotterdam. A més, realitza una escultura monumental a Miami commemorant el descobriment d'Amèrica.
A l'any següent és invitat a participar a la Biennal d'Anvers. Exposa a la Llibreria de la Rambla de Tarragona i al Miami Art Center de Miami. També està present a "Art Espagnol d'aujourd'hui" a Ginebra.
El 1970, la Galeria Art Center de Milà mostra la seva obra, i participa a la "III Exposición Nacional del Pequeño Bronce" a Madrid. Exposa al Castell-palau de la Bisbal, al cor de l'Empordà.
El 1971 exposa a la Galeria René Metràs, amb qui manté una bona amistat. Participa al "MAN 71", itinerant per Baracaldo, Barcelona i Figueres. El Saló de Maig de París també mostra els seus treballs.
El 1972 contribueix al "Museo de Escultura al Aire Libre de la Castellana" de Madrid amb l'obra "Proalí". Participa a l'Exposició Nacional d'Escultura Contemporània de Girona i al Saló de Maig de París, on presenta una obra de gran tamany i pes que no obstant va desaparèixer mentre estava exposada.
L'any següent és seleccionat per a "Art 73", exposició antològica d'artistes espanyols a la Fundació Juan March de Madrid. Forma part de la "II Mostra Provincial d'Art" realitzada a la Fontana d'Or de Girona i d'una col·lectiva a Baracaldo.
El 1974 realitza una gran escultura per a les Autopistes del Mediterrani, entre Girona i Barcelona. Exposició a la Galeria René Metràs de Barcelona. Col·labora en la "I Exposición Internacional de Escultura en la Calle", a Santa Cruz de Tenerife. Participa en una col·lectiva de la Galeria Skyra de Madrid.
El 1976 col·labora a "Art Expo 76" a Barcelona i participa en col·lectives a la Galeria 3 i 5 de Girona i a les galeries René Metràs i Laietana de Barcelona.
El 1977 participa a "One Man Show", la Fira d'Art de Bassilea, amb la Galeria René Metràs, sala en la qual exposa aquell mateix any. Col·labora amb el Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende, itinerant al nostre país per la Fundació Miró de Barcelona i la Galeria Juana Mordó de Madrid. Participa a la col·lectiva "Gesto" de la Galeria Recalde de Bilbao i a la Galeria René Metràs de Barcelona.
El 1978 exposa a la Galeria Ponce de Madrid, i col·labora en les col·lectives "Matèria" de la Galeria René Metràs i "Escultura catalana actual" a la Galeria Joan de Serrallonga, ambdues a Barcelona.
El 1979 realitza una escultura monumental per al Centre Astronòmic hispano-alemany de Calar Alto, a Almeria. Participa a "L'amnistia a l'Uruguai", realitzada a la Fundació Miró de Barcelona, i a "L'Espai", a "21 escultors contemporanis" i a "Presències del nostre temps", totes a la Galeria René Metràs de Barcelona.
El 1980 exposa a la Galeria AB de Granollers. Col·labora en "Cent anys de cultura catalana" a Madrid, i en "Petit format" a la Galeria 3 i 5 de Platja d'Aro.
El 1982 participa a "One Man Show", amb la Galeria 3 i 5 de Girona en la primera edició d'ARCO, fira d'art de Madrid. La Galeria Maeght de Barcelona exposa 50 escultures seves. Participa a l'exposició "Dotze escultors" amb motiu dels Mundials de Futbol organitzats a Espanya aquest mateix any; així mateix també pren part d'"Arts Plàstiques 50-80" a Expocultura a Barcelona, i a la "I Mostra d'Escultura Contemporània" a Girona. Empra els més diversos materials: el ferro, el bronze, la pedra calcària, el marbre, l'argila, la fusta, el polimetacrilat o l'acer corten. Les obres més característiques són escultures orgàniques que recorden d'alguna manera el modernisme català. S'hi combinen elements còncaus i convexos amb línies cada vegada més senzilles i depurades, remarcant la importància del volum i la recerca de la perfecció en el traç.
El 1983, exposició individual a la Galeria 3 i 5 de Girona. Participa a la mostra "En el entorno del múltiple" a la Galeria Serie-Diseño de Madrid.
El 1984 realitza l'escultura monumental de la plaça Salvador Allende de Barcelona. Exposa individualment a la Galeria Cadaqués 3 de Cadaqués, i participa a la mostra "Girona a Andorra".
La Galeria Sèrie-Disseny de Barcelona organitza el 1985 "Els Tallers", on participa juntament amb Xavier Corberó, Joan Mora, Josep M. Subirachs i Emília Xargay. També participa a "Pintors i escultors catalans de la segona avantguarda ", organitzada en el marc dels actes commemoratius de "Catalunya 1.000 anys"; aquesta mostra viatja a Estrasburg, Viena, Osaka, Tòquio i Nova York.
El 1986, exposicions individuals a la Galeria Oliva Mara de Madrid i a la Galeria Àmbit de Barcelona. Participa a "Catalunya centre d'art", a Girona.
El 1988 realitza el "Monument a la Sardana ", escultura monumental a la Bisbal d'Empordà.
El 1989, exposició individual a la Galeria de l'Acadèmia a Cadaqués. Realitza una escultura monumental per a la Rambla de Xavier Cugat a Girona, una altra per a la N-II entre Girona i Figueres, i un altra amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, a Vic. Participa a les exposicions "L'avantguarda de l'escultura catalana" al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, "9 escultors" a la Galeria Theo de Barcelona, i a "Maehgt 15 anys" a la Galeria Maeght de la mateixa ciutat.
El 1991, exposició a la Galeria Kreisler de Madrid. Realitza dues escultures de gran tamany: una per a Codorniu, a Napa Valley, Califòrnia, i una altra per a les Autopistes del Garraf, a Barcelona. Participa al "Catalan Painters and Sculptors the Second Vanguard", a Napa Valley, a les "Journées Catalanes à Tunisie", al Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya, i a "Les Avant-Gardes de la Sculpture: La Catalogne", a l'Espace Culturel du Pin Galant, a Mérinhac, França.
El 1992, mostra al Pavelló de Catalunya de l'Exposició Universal de Sevilla. Exposició "Escultures 1959-1981" realitzada al Museu de l'Empordà de Figueres. Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció d'escultura el 19 de febrer de 1992, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Domènec Fita i Molat, Enric Jardí i Casany, Rafael Santos i Torroella, i Josep M. Subirachs i Sitjar. Ingressà el 20 de gener de 1993, llegint el seu discurs "L'escultura com a camí". Donà l'obra "Homenatge a August Puig". Passà a la categoria d'acadèmic supernumerari el 16 de febrer de 2005.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook