Pitxot i Soler, Antoni



Figueres (Girona), 1934-2015.

Nascut en el si d’una família de tradició artística i molt relacionada amb els Dalí (és a través del seu oncle, Ramon Pitxot, que Dalí descobrí l’impressionisme i determinà la seva vocació de pintor), del 1946 al 1964 visqué amb la seva família a Sant Sebastià. Allà tingué com a professor de dibuix Juan Núñez Fernández, que també ho havia estat anys abans de Dalí a Figueres.
Els anys cinquanta, mentre practicava un realisme d’arrel expressionista es donà a conèixer amb diverses exposicions a Sant Sebastià, Barcelona, Madrid, Bilbao o Lisboa.
El 1964 s’instal·là definitivament a la casa familiar de Cadaqués. En aquest període la seva obra feu un gir decisiu. Dirigí l’atenció vers l’estudi dels objectes del seu entorn: les pedres de Cadaqués, de les quals feia sorgir visions anamòrfiques, antropomòrfiques i al·legòriques, amb què entroncà amb un corrent subterrani de la pintura occidental que va des de certs mestres del manierisme italià fins al surrealisme.

Fou també durant aquests anys que, refent els vells vincles familiars, inicià la seva relació amb Dalí, que culminà en una amistat duradora. L’agost de 1972 Dalí el visità al seu taller i li proposà instal·lar una exposició permanent de la seva obra al Teatre-Museu de Figueres, la qual s’inaugurà el 28 de setembre de 1974. Es pot dir que el museu és, en bona mesura, el resultat del diàleg entre aquests dos creadors. El 1975, en col·laboració amb Salvador Dalí realitzà els quatre “monstres grotescos” del pati interior del Teatre-Museu. Són monstres-fonts a la manera dels manieristes italians, realitzats amb acumulacions de pedres, calaixos, troncs d’arbre, un esquelet de balena, cargols i curculles. Antoni Pitxot fou, des de la inauguració, el director del Teatre-Museu, tasca que combinà amb el seu treball de pintor.

Entre Pitxot i Dalí s’establí una gran comunicació i una complicitat estètica. Així, per exemple, el 1985 Pitxot treballà en l’exposició “La batalla de Constantí”, que presentà a Barcelona. El tema de la batalla li inspirà una conversa amb Dalí, en què li explicà que les pedres de la platja de Sa Conca a Cadaqués ja configuren per si soles múltiples batalles. Dalí feu el text de presentació per al catàleg i en dictà a Antoni Pitxot el contingut, frase per frase: “Quan les pedres es desperten de quatre mil anys de somniar, les ensordeix l’estrèpit d’una batalla a cada mà”.

En els darrers anys de Dalí, Pitxot l’acompanyà en tot moment. Tots dos artistes mantingueren un intercanvi permanent de comentaris i opinions sobre temes ben diversos, especialment sobre l’art i el món de la pintura; així, parlaren sobre Watteau, Rembrandt, Velázquez, Gustave Moreau, els prerafaelites o el futurisme italià.
L’obra d’Antoni Pitxot es troba en diverses col·leccions particulars, en el Teatre-Museu Dalí i al Centro Internazionale di Studi sulla Comunicazione umana, amb seu a la Villa Barbariga de Sant Pietro de Strà (Itàlia).

Antoni Pitxot fou director del Teatre-Museu Dalí, a més de Patró vitalici i vicepresident segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El 20 d'octubre de 1999 fou elegit acadèmic corresponent per Cadaqués (Girona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Domènec Fita i Molat, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Jaume Muxart i Domènch.

El 16 de setembre de 2004 va rebre de mans de S.M. el Rei Joan Carles la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook