Puig i Rovira, Francesc Xavier



1. Dades biogràfiques
. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 30 d'abril de 1934.
. Batxillerat als col·legis dels escolapis de Vilanova i la Geltrú i de Barcelona (carrer Diputació). Títol de batxiller (Examen d'Estat) el 1950.
. Estudis d'enginyer industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, finalitzats el 1959. Durant els anys d'estudiant participa en el moviment estudiantil i en activitats culturals.
. Títol de doctor enginyer industrial el 1969.

2. Treball a la indústria
. Del 1960 al 1964 treballa a "Productos Pirelli, SA" de Vilanova, al Servei Tècnic de Projectes i Instal·lacions, i al Servei de Manteniment.
. Del 1964 al 1971 treballa a "Materiales Hidráulicos Griffi, SA", també a Vilanova, empresa dedicada a la fabricació exclusiva de ciment blanc, com adjunt de Direcció. S'ocupa principalment de qüestions d'organització, de gestió de personal, projectes d'ampliació de les instal·lacions, etc. Dirigeix una important reforma dels principals equipaments i de les línies de producció. En aquesta empresa d'uns 250 treballadors, amb tradició de conflictivitat laboral i amb un moviment sindical fort, orienta les discussions d'un Conveni Col·lectiu que durant un temps permet una bona relació laboral. Porta a terme una organització del sistema de plantilles, de provisió de llocs de treball, de retribucions i d'incentius.

3. Labor docent
. El 1962 entra com a professor a l'Escola de Formació Professional de Vilanova.
. El 1964 és professor a l'Escola Tècnica Industrial de Vilanova, primerament adjunt de Topografia i Construcció i, des del 1966, catedràtic interí de Metal·lúrgia.
. El 1969, per oposició lliure, és nomenat catedràtic de Metal·lúrgia i Siderúrgia, éssent destinat a l'anomenada llavors Escola d'Enginyeria Tècnica Minera de Manresa.
. Dins de la labor de la Càtedra publica apunts de "Metalurgia General (Procesos Metalúrgicos)", davant la manca de llibres moderns en castellà, idonis per ser recomanats als alumnes. També publica una recopilació d'articles sobre "Siderurgia". I un treball monogràfic sobre "Aspectos físico-químicos de la elaboración de los metales".
. El 1970, és a dir al cap d'un any de ser catedràtic, és designat director d'aquesta Escola i deixa el treball a la indústria per dedicar-se plenament a l'ensenyament.
. El 1972, a l'entrada en vigor de la Llei General d'Educació de 1970, l'Escola de Manresa, com les altres del seu rang, es converteix en Escola Universitària i queda integrada a la Universitat Politècnica de Barcelona. Com a director de l'Escola forma part de la Junta de Govern de la Universitat.
. Sota la seva gestió directiva, l'Escola de Manresa experimenta una notable i profunda transformació, replantejant-se els fonaments i l'estructura, i la relació amb l'entorn ciutadà i empresarial. Augmenta considerablement el nombre d'alumnes: de 60 en el curs 1960-1970 a més de 600 al cap de vuit anys. Es renova i s'incrementa el professorat, i s'emprén la construcció, i tot seguit l'ampliació, d'un nou edifici. Durant l'execució de les obres sorgeixen greus problemes arribats a bon terme, gràcies a l'ajut de la Universitat Politècnica. Superades les dificultats, el 1974 entra en funcionament el nou edifici, que poc a poc es va dotant d'un equipament científic i d'un laboratori que abans no tenia.
. Procura fomentar la relació de l'escola amb la ciutat de Manresa i amb la comarca. Amb aquesta finalitat promou la constitució de la Comissió de Patronat de l'Escola, formada per representacions econòmiques, empresarials i socials de la comarca, comissió amb la qual estableix una notable col·laboració.
. Com a conseqüència de les gestions fetes des de la Direcció, el 1972 el rector de la Universitat Politècnica autoritza l'inici dels estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, a més dels de la branca Mineria. D'aquesta forma, l'Escola es transforma en Escola Universitària Politècnica. Queda reconeguda com a tal per decret de 5 de març de 1976. És la primera Escola Universitària Politècnica, és a dir de més d'una branca, que es crea a Espanya. Amb posterioritat, n'hi ha hagut d'altres. Per això li correspon contribuir, de manera discreta però decisiva, a la creació de les Escoles Politècniques i a la definició de la seva estructura i "filosofia". En col·laboració amb els subdirectors generals i els caps de servei del Ministeri d'Educació, ell mateix redacta la normativa bàsica per a les Escoles Universitàries Politècniques.
. Del 1975 al 1977 és professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, a la Càtedra de Siderúrgia.
. Ocupa el càrrec de director de l'Escola de Manresa fins el 1978 en què, havent estat designat un any abans gerent de la Universitat Politècnica, opta per dedicar-se plenament a aquest últim càrrec.
. En ocasió del cessament com a director de l'Escola, la ciutat de Manresa li fa un homenatge ciutadà patrocinat per l'Ajuntament, dins del marc de les festes patronals de "La Llum", el febrer de 1979.
. El 1979 li és concedit a Manresa el premi "Guillem de Catà", que s'atorga per primera vegada, que té per objecte premiar una labor personal a la comarca en el camp del desenvolupament tècnic i científic.

4. Estudis sobre l'ensenyament tècnic
Durant aquests anys d'intensa dedicació a la docència i a la direcció de l'Escola, porta a terme una destacada actuació externa en l'organització general de l'ensenyament tècnic de grau mitjà o d'escoles universitàries tècniques. Participa en sessions d'estudi sobre l'ensenyament tècnic i forma part de diverses comissions d'àmbit estatal. Dóna conferències a Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Manresa, Tosola, etc. Publica articles sobre organització de l'ensenyament a les revistes "CEAM", "Novatecnia" (Barcelona), "Dyna" (Bilbao) i altres, alguns d'ells dedicats a una anàlisi aprofundida de l'anomenada organització cíclica de l'ensenyament tècnic. Aquest tema d'estudi el continua més tard. A les jornades sobre "Formació i titulació de l'Enginyer Industrial", organitzades pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (març 1983), presenta un treball sobre "Caminos diversos para el acceso al título de Ingeniero Industrial". El mateix 1983, a les jornades sobre Escoles Universitàries Tècniques, organitzades per la Universitat Politècnica de Barcelona, presenta el treball "Hacia una mayor integración de los estudios de Ingeniería".
. El 1977, en ocasió del 75è aniversari de l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial de Vilanova, publica un treball sobre "L'Escola de Vilanova en el futur", dins el volum col·lectiu commemoratiu.
. És autor del treball "Marco histórico de las enseñanzas de Ingeniería Técnica en Catalunya" (Barcelona, Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Politècnica, 1978), on fa un breu estudi històric de cada una de les escoles de Catalunya.
. El 1983 presenta un treball sobre "Dedicacions no tècniques dels enginyers industrials (Enginyers fora de l'enginyeria)", a les jornades sobre "Enginyeria, societat i cultura", organitzades pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. El treball és publicat.
. El 1996, en ocasió del 25è aniversari de la creació de la Universitat Politècnica, publica un estudi històric sobre la mateixa, a la revista "L'Avenç", estudi en el qual està aprofundint més.
. El 1997 escriu el treball "L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de Barcelona. Els primers capítols de la història. 1971-78", quan es celebrava el 25è aniversari, que es publica en el volum commemoratiu.
. El 1999, en ocasió de la jubilació, rep i accepta l'encàrrec d'escriure la història de la Universitat Politècnica de Catalunya, que la concep com la història de l'ensenyament tècnic a Catalunya.
. El 1999, quan se celebra el 25è aniversari de la creació de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, escriu la història d'aquesta Escola. Està en curs de publicació.
. El 2000, dins el 150è aniversari de l'Enginyeria Industrial presenta dos treballs: "La Reforma de l'Ensenyament Tècnic de 1957, preludi de la transformació dels estudis tècnics", per al Simpòsium Internacional d'Història de l'Enginyeria i "Análisis de la incorporación de los estudios de Ingeniería Industrial en la Universidad", per a una publicació commemorativa d'àmbit estatal.

5. Gerència de la Universitat Politècnica i Administració Universitària
. El desembre de 1976, a proposta del rector Prof. Julià Fernández, és nomenat gerent de la Universitat Politècnica. Feia mesos que el càrrec estava vacant, i era difícil trobar la persona addient per ocupar-lo, ja que algunes a qui se'ls havia ofert hi havien renunciat; i els problemes de gestió de la Universitat s'anaven acumulant i agreujant. Accepta el càrrec, al principi només com un acte de servei.
. Mentre ocupa el càrrec hi té una total dedicació, posant-hi els majors esforços i voluntat. I troba en el càrrec, entre professional i de confiança, l'al·licient de descobrir aspectes nous de la vida universitària, com són els de la gestió econòmica i administrativa, que presenten una peculiar singularitat respecte a altres sectors de l'administració pública, dels que s'esforça en aprofundir-ne en el coneixement i en cercar-ne noves possibilitats. Contribueix a la millora de la gestió pressupostària i de personal i, dins de l'equip rectoral, a la instal·lació de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació, i a la creació de la Facultat d'Informàtica i de l'Escola Universitària d'Òptica. Col·labora també a la fase inicial de l'adscripció a la Universitat de les escoles universitàries no estatals.
. El 1980, com a gerent de la Universitat Politècnica, forma part de la comissió negociadora del I Conveni Col·lectiu del personal laboral de les universitats de l'Estat, contribuint a establir les bases del mateix.
. El 1981 cessa com a gerent i passa al càrrec de vicegerent, col·laborant amb la nova Gerència principalment en l'àrea de gestió econòmica i del pressupost de la Universitat. També en aquesta etapa col·labora amb els vicerectors d'Investigació Prof. Martí Recober i Alonso en l'organització de la relació de la Universitat amb la indústria pel que fa a convenis de recerca i la seva gestió, portada a terme de forma descentralitzada dins la gestió econòmica general de la Universitat a través de l'Oficina de Convenis que, anys més tard, es transforma en el Centre de Transferència de Tecnologia.
. Per consolidar la seva situació dins l'administració universitària, en la qual hi estava en comissió de servei com a catedràtic d'Escola Universitària, el 1986 pren part en una oposició lliure convocada i és nomenat funcionari Tècnic d'Administració Universitària. Aquest any demana l'excedència com a catedràtic d'Escola Universitària, que de fet no exercia des de 1978.
. El 1987, en una reorganització de l'administració de la Universitat Politècnica, com a conseqüència d'un nou canvi de gerent, és nomenat cap de Control Intern, funció que s'implanta per primera vegada a la Universitat.
. El 1996, en una nova reorganització, passa a ser assessor de la Gerència.
. El 1999, en complir els 65 anys, passa a la situació de jubilat. Amb aquest motiu publica el treball "Des d'un final d'etapa... Reflexions i evocacions de comiat a la UPC".

6. Treballs i estudis sobre l'Administració Universitària
. D'ençà que el 1977 ocupa la Gerència de la Universitat Politècnica, càrrec i funció en la qual descobreix un nou vessant professional, diferent de la dedicació a la docència, es dedica amb intensitat a l'estudi i al desenvolupament dels aspectes econòmics de l'autonomia universitària, tema fins llavors poc elaborat a Espanya, i participa en reunions, seminaris i grups de treball.
. Sobre aquest tema publica tres sèries d'articles a "El Correo Catalán" (1979), "La Vanguardia" (1983) i "El País" (1984). Participa en diverses sessions d'estudi, a París i a altres ciutats europees, del "Programme sur la gestion des établissements d'enseignement supérieur" (IHME) organitzat per l'OCDE. També participa en les Jornades d'Administració Universitària (Madrid, 1981, 1983; Palma de Mallorca, 1984; i Barcelona, 1989). En les de 1981, les primeres que s'organitzen, presenta un treball sobre "Problemas del personal de Administración al servicio de las Universidades". En les de 1983 actua com a Secretari de la Ponència "Autonomía económica universitaria".
. El 1985 dóna una conferència a Girona sobre "El finançament de l'ensenyament universitari".
. Invitat pel British Council, viatja a Anglaterra per conèixer l'organització administrativa de les Universitats Politècniques (1981) i per estudiar la gestió de la recerca i de les relacions Universitat-Indústria (1985).
. Segueix diversos cursos sobre tècniques pressupostàries al sector públic a l'Instituto de Estudios Fiscales, a l'Instituto Nacional de Administración Pública de Madrid i a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, entre d'altres.
. El 1983-1984 col·labora amb la Direcció General d'Ensenyament Universitari de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb un treball sobre "Dades estadístiques comparatives de les Universitats de Catalunya".
. El 2000 publica dos articles: "La necesaria reforma de la legislación básica de Universidades" (Claves de razón práctica, Madrid, maig 2000) i "Alguns problemes universitaris actuals, amb visió de futur" (Idees, Barcelona, juny-desembre 2000).

7. Altres activitats cíviques i culturals
. Del 1960 al 1966 és regidor de l'Ajuntament de Vilanova, treballant principalment en l'àrea de Cultura i Ensenyament. Sota la seva gestió es construeix a Vilanova un Grup Escolar, el primer edificat d'ençà del 1939, i presenta un Pla de Construccions Escolars que serveix de base a l'actuació uns quants anys quan ell ja no és regidor. També gestiona l'establiment d'un Institut de Batxillerat, el primer a la ciutat, que s'inaugura el 1969.
. El 1967 és president de la Ponència de "Enseñanza y Formación Profesional" en el I Consejo Económico Sindical de la Comarca de Vilanova i la Geltrú. És autor de la redacció de la ponència, que està publicada (31 pàgines).
. El 1968, a proposta de la pròpia Junta i per designació de l'Ajuntament amb caràcter vitalici, entra a formar part de la Junta del Patronat de la fundació Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova. El 1973 és vicepresident i del mateix 1973 al 1983 ocupa la presidència. Els anys de la seva presidència, que coincideixen amb la transició política a Espanya, es produeix un important canvi, fins i tot generacional, en la composició de la Junta. També s'incorporen importants fons museístics al patrimoni de la Institució (el principal dels quals és el dipòsit del conjunt de pintures "Cafè del Foment") i es porten a terme obres de condicionament i millora de les instal·lacions, a la vegada que es promou una intensa activitat cultural. El 1983 dimiteix com a president i uns anys més tard com a membre de la Junta.
. Aquests anys pren part en diverses reunions col·lectives de les fundacions catalanes, que culminen en la creació d'una Associació de Fundacions.
. Del 1968 al 1978 és president del Centre d'Estudis Vilanova. El 1975 aquest centre organitza a Vilanova la XX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, que reuneix anualment estudiosos de totes les comarques de Catalunya.
. El 1976 és membre fundador de l'Institut d'Estudis Penedesencs, amb seu a Vilafranca del Penedès. El 1990 és vicepresident de la Junta. El 1995 és nomenat president, càrrec del qual dimiteix al cap de sis mesos.
. Està vinculat, des de la fundació (1951), a la revista "El Ciervo", de pensament i cultura, on durant uns anys (vers 1955-1960) publica diversos article. El 1977 entra a formar part del Consell d'Administració de la societat editora, del qual n'és vicepresident i conseller delegat, fins al 1999.
. Del 1977 al 1981 és conseller general de la Caixa d'Estalvis de Barcelona, en representació de la Universitat Politècnica.
. Des del 1986 és membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, i des de 1994 forma part de la Junta Directiva.
. Elegit acadèmic corresponent per Vilanova i la Geltrú (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de maig de 2001, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Pilar Vélez i Vicente.

8. Publicacions
A més dels ja esmentats, des del 1958 ha publicat alguns llibres i nombrosos treballs i articles, que poden classificar-se en dos grans grups:

8.1. De tema històric i socioeconòmic, referit principalment a Vilanova i la comarca, i també a Manresa.
a) És autor dels llibres:
. "El govern municipal de Vilanova. 1900-1923" (1989).
. "L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines" (1992), coordinador de l'edició.
. "Vilanova 1936-1939. El govern municipal i altres aspectes" (1994).
. "Teodor Creus i Corominas. Dos assaigs" (1995).
. "L'Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local" (1998).
. "Personatges. Biografies de vilanovins" (1998).
. "L'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Aproximació a 25 anys d'història" (2002).
. "Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú" (2003).
. "Vilanova i la Geltrú, 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social". Pròlegs de Llorenç Gomis i de Paul Preston (2005).
. "La Universitat Politècnica de Catalunya. Dels precedents a la reforma universitària" (En curs d'edició).
. "Dels estudis d'aparelladors a l'Escola Superior d'Edificació de Barcelona) (En curs d'edició).
. "La Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aproximació a 125 anys d'història" (En curs d'edició).
b) És autor del pròleg dels llibres:
. Valentí Masachs Alavedra: "Itineraris geològics: Bages, Bergadà, Anoia, Solsonès" (dirigit per...). Manresa. Escola Universitària Politècnica i Caixa d'Estalvis. 1981.
. Víctor Balaguer: "Las calles de Barcelona". Edició facsímil. Barcelona. Ediciones Curiosa. 1982.
. Maria Carme Barceló: "El mercat de Vilanova". Vilanova. Ajuntament. 1991.
. Joan Virella Bloda: "Visions geogràfiques del Penedès". Vilafranca. Institut d'Estudis Penedesencs. 1992.
. Antoni Pineda Gavaldà i Juan Vidal Urpí: "Història gràfica de Cubelles (1900-1970)". Cubelles. Ajuntament de Cubelles. 1995.
. Albert Virella Bloda: "Bibliografia". Vilanova. Ajuntament. 1995.
. Josep A. Garí Siumell: "Descripción e historia de Villanueva y Geltrú". Edició facsímil. Vilanova. El cep i la nansa. 1996.
. Jordi Cabutí: "165 cares cares". Vilanova. El cep i la nansa. 1996.
. Pau Roig Estradé: "Les masies del Garraf". Vilanova. El cep i la nansa. 1998.
. Xavier Martínez Roig: "El Banc de Vilanova". Vilanova. Consell Comarcal del Garraf. 1998.
. Jaume Carbonell Massip: "Diari de Vilanova. 1850-2000". Vilanova. Edicions del Garraf. 2000.
. Albert Virella Bloda: "L'evolució històrica de l'ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l'Escola Pia". Vilanova. Institut d'Estudis Penedesencs. 2001.
. Josep Coroleu Ynglada: "Reseña de los festejos celebrados en Villanueva y Geltrú con motivo de la inauguración del ferrocarril. 1882" (Edició facsímil). Vilanova. Ajuntament de Vilanova. 2006.
. "Historial de la societat coral 'La Unió Vilanovina' (1861-1936)" (Edició facsímil). Vilanova. La Unió Vilanovina. 2011.
c) Col·laboració en obres col·lectives:
. "L'expansió urbanística i la vida política", a l'obra d'Antoni Pineda i Joan Vidal Urpí (editors): "Història gràfica de Cubelles (1970-2000)". 2002.
. "El ferrocarril de Vilanova a Valls (1981): Els homes i el context", dins l'obra "Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú. 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril. 1881-2006". Barcelona. Lunwerg Editores. 2006.
d) Ha publicat treballs monogràfics, entre d'altres:
. "Análisis demográfico de Vilanova i la Geltrú (1963).
. "La agricultura en Vilanova" (1963).
. "La industria en la economía de Vilanova" (1964).
. "La enseñanza técnica y profesional en Vilanova" (1969).
. "Vilanova y Vilafranca. Breu assaig sobre dues evolucions convergents" (Museu de Vilafranca, 1977).
. "Amadeu Hurtado, jurista" (1994, edició ampliada 1999).
. "El cost humà de la Guerra Civil a Vilanova" (1995).
. "La transició política a Vilanova (1976-1985)" (1995).
. "Santiago Díaz Moyano, primer alcalde de Vilanova del franquisme (1939-1940)" (1998).
. "Manuel Navarro Carreras, alcalde de Vilanova 1943-1946" (1999).
. "Pau Soler Rovira, alcalde de Vilanova 1894-1899" (1999).
. "Josep Pers i Ricart" (2000).
. "Jordi Puig - La Calle i Cusí" (2003).
. "Josep Joan Llorens Domingo" (2011).
. "Enric Freixa Pedrals" (2011).
Alguns d'aquests treballs han merescut comentaris a "Serra d'Or", "La Vanguardia", "El Correo Catalán" i "L'Avenç", entre d'altres i són esmentats com a font documental en totes les monografies publicades posteriorment, ja que en el seu moment van ser pioners.
e) Ha presentat treballs o comunicacions en jornades d'estudis:
. "Aportació de Vilanova a la cultura contemporània".
. "Funcionaris a la història contemporània de Vilanova".
. "L'ensenyament a Vilanova durant la Guerra Civil".
. "La revista 'Penedès' (1919-1921), exponent del noucentisme".
. "L'exili de vilanovins a Amèrica com a conseqüència de la Guerra Civil".
. "Contribució femenina a la història de Vilanova".
. "Aportacions a la historiografia de Vilanova anterior al P. Garí".
. "Eduard Pascual Fàbregas, alcalde de Vilanova (1941-1943)".
. "Joan Pujol Carbonell, alcalde de Vilanova (1922-1923)".
. "La Congregació Mariana de Vilanova en el marc del seu temps".
. "Idees entorn de l'Eix Diagonal: Notes històriques i perspectives de futur".
. "L'expansió industrial de Vilanova al voltant de 1950".
. "Les transformacions de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a la segona meitat del segle XX".
. "Víctor Balaguer i Vilanova: els seus amics, el seu llegat".
. "Aspectes de la vida quotidiana de Vilanova, a partir d'uns articles d'Alvar Tubau".
f) Ha col·laborat assíduament en el "Diari de Vilanova", en el "Gran Penedès" i en altres publicacions locals i comarcals, amb articles sobre temes d'actualitat. Ha publicat també diversos treballs monogràfics d'història local, política i economia, i de sociologia local.

8.2. De tema artístic. L'estudi de les arts plàstiques ha constituït un altre dels aspectes als quals ha prestat una dedicació notable.
a) És autor dels següents llibres:
. "El pintor vilanoví Rafael Sala (1891-1927)", Vilanova. Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer. 1975. (Sobre aquest pintor, mort a Mèxic, figura destacada de l'avantguardisme català, és el primer estudi que més tard és citat en totes les històries de l'art català contemporani).
. "Els Serra i la ceràmica d'art a Catalunya". Barcelona. Editorial Selecta. 1978.
. "Enric C. Ricart", de J. F. Ràfols. Introducció, epíleg i notes. Vilanova. El cep i la nansa. 1981.
. "Jaume Pla. Una trajectòria artística". Barcelona. Edicions de La Rosa Vera. 1982.
. "Josep F. Ràfols, escriptor". Vilafranca. Museu de Vilafranca. 1989.
. "Galeria Prisma. 25 anys". Vilanova. Editat per la galeria. 1997.
b) És autor de treballs monogràfics, publicats en obres col·lectives, fulletons, catàlegs o tríptics sobre:
. "La pintura de Vilanova i de Sitges". 1965.
. "Joan Llaverias". 1973.
. "La pintura a Vilanova al segle XIX". 1980.
. "Jaume Carbonell". 1988.
. "Les arts plàstiques al Penedès". 1991 i 1994.
. "L'opció per la pintura d'Armand Cardona Torrandell", a l'obra "Armand Cardona Torrandell, delimitacions o fragments de biografia". 1999.
. "Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX", al catàleg de l'exposició "Aureum opus. Cinc segles de llibres il·lustrats". Museu Frederic Marès. Associació de Bibliòfils de Barcelona. 2000.
. "Els goigs dels segles XVIII i XIX al Penedès". 2000.
. "Josep F. Ràfols (1889-1965). L'home i l'obra". Al catàleg de l'exposició monogràfica de l'artista. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2000-2001.
. "Arquitectes i editors de llibres de bibliòfil". Fundació Jaume I. Nadala 2002.
. "Martí Torrents (1887-1977). L'home i el seu entorn". Al catàleg de l'exposició monogràfica de l'artista. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2003.
. "Miquel Plana: Aproximación a un concepto actual de la bibliofilia". Al catàleg de l'exposició monogràfica de l'artista. Biblioteca Nacional. Madrid. 2003.
. "Enric C. Ricart, gravador (1893-1960)". Caixa Penedès. Obra Social. 2006.
. "El pintor Rafael Sala. Itinerari personal. Els vincles als orígens". Al catàleg de l'exposició monogràfica de l'artista, de la qual fou comissari. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2006.
. "Joaquim Mir. Vilanova, 1922", a l'obra: Francesc Miralles, editor, "Joaquim Mir a Vilanova". Barcelona. Viena Art. 2006.
. "L'interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofília i exlibrisme", a l'obra: Pilar Vélez, editora: "L'exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum". Barcelona. Biblioteca de Catalunya. 2008.
. "Damià Torrents: l'entorn humà i artístic de l'escultor". Al catàleg de l'exposició monogràfica de l'artista. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. 2008.
. "Enric Cluselles, artista total de múltiples facetes", a "Ex-libris", número monogràfic dedicat a l'artista. 2009.
c) Articles dedicats a artistes en publicacions diverses o en catàlegs d'exposicions: Ramon Rogent, Josep F. Ràfols, Enric C. Ricart, Joan Llaverias, Rafael Sala, Alexandre de Cabanyes, Antoni Ollé Pinell, Antoni Gelabert, Oriol Diví, Armand Cardona Torrandell, Elisenda Sala, Miquel Plana, Jaume Carbonell, Òscar Estruga, Joaquim Budesca, Concha Ibáñez, Rosa Altès, Josep Jassans, Enric Cluselles, entre d'altres. Un dels temes que han merescut la seva atenció és el gravat i la bibliofília.
. Ha col·laborat a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Diccionari d'Artistes Catalans, dirigit per Francesc Miralles, encara inèdit.
. Sobre temes d'art ha escrit, entre altres, a les següents revistes: "Destino", "Batik", "Serra d'Or", "Cultura", "Artes Plásticas", "El Temps", "Miscel·lània Penedesenca", "Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer", "Revista de Llibreria Antiquària", "Ex-libris", "Anuari de l'Associació de Bibliòfils", "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", "Quaderns Rafael Benet", "Butlletí de l'Associació d'exlibristes de Catalunya", etc.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook