Rivas Sabater, Natalio



. Neix a Madrid el 25 de febrer de 1927, en el si de dues famílies, paterna i materna, de gran influència a la vida política d'Espanya.
. El seu pare, Pedro Rivas Ruiz (1897-1977) era fill de l'historiador i polític Natalio Rivas Santiago, ministre que fou d'Instrucció Pública.
. La seva mare, Patrocinio de Sabater i Molero (1900-1964) està entroncada amb els Sabater, família de vell arrelament a la ciutat d'Úbeda. Amb aquell banquer, Ignacio de Sabater i Arauco (1824-1889), senador i diputat en diverses legislatures, la filla del qual, María de Sabater (1855-1939) es casà amb l'il·lustre polític Juan Montilla y Adam, que fou ministre de Justícia amb l'últim Govern de la Regència.
. Natalio Rivas Sabater, casat amb María Rosa Gárate Murillo, ha tingut del seu matrimoni quatre fills: Natalio, que és enginyer; José, que cursà empresarials; Cristina, que es llicencià en Belles Arts; i María, en Filosofia i Lletres.
. Diplomat de l'Escola de Bibliotecaris de la Biblioteca Nacional de Madrid és també guia-intèrpret, per oposició.
. La seva vida transcorre per aquestes vertents:
a) La família, projectada des de la seva casa de Madrid, on està l'activitat dels fills.
b) La Casa d'Úbeda, el vell Palau dels Vela de los Cobos, de la seva propietat, que és monument, museu, arxiu i biblioteca, al qual dedica una contínua i especialíssima atenció.
c) El camp, com a propietari olivarer, vinculat per la seva activitat agrícola a la fàbrica Zárate, societat particular de diverses famílies que administren les seves terres i elaboren el seu oli.
c) La ciutat d'Úbeda, a la qual ha servit i serveix des dels angles religiós, assistencial i cultural.
. Des d'aquesta perspectiva, projectada de i sobre Úbeda, ha estat durant més de trenta anys president de la Reial Confraria de la Humilitat, contribuint amb la seva família, i personalment, en l'engrandiment, solemnitat i brillantor de la Setmana Santa d'Úbeda.
. Com a president de l'Assemblea Local de la Creu Roja d'Úbeda, de 1973 a 1984, dugué a terme una densa i reptada activitat. Fou el creador del Cos Auxiliar Femení de la Creu Roja, pioner a la província de Jaén i està en possessió de la Medalla d'Or de la Creu Roja Espanyola.
. Soci fundador i després president del Centre d'Iniciatives Turístiques d'Úbeda, té en el seu haver una tasca eficacíssima de promoció turística de la ciutat. Això li valgué ser nomenat conseller de la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Centres d'Iniciatives Turístiques (FECIT) i ser, el 1980, membre del Consell de Turisme de la Junta d'Andalusia.
. Conseller de Número de l'Institut d'Estudis Giennenses, des de 1964, ha passat el 1992 a supernumerari després de la recent reestructuració de l'Institut.
. Treballà als anys cinquanta en l'ordenació de l'Arxiu Històric Municipal d'Úbeda, ajudant generosament a nombrosos investigadors.
. Té fets els estudis sobre el Fur de la Ciutat i té pràcticament enllestit, per a la seva publicació, tot el material de les Ordenances d'Úbeda de 1523, que aconseguí en les seves investigacions i que va poder portar a la ciutat quan les volia adquirir una universitat nordamericana.
. En tota la seva activitat ha destacat com a defensor de la monumentalitat ubetense, la promoció turística i l'exaltació de la seva història i de les seves tradicions.
. Amant dels llibres, bibliòfil empedreït des de la infantesa, ha estat capaç de reunir a la seva Casa d'Úbeda una biblioteca que aplega al voltant de dotze mil volums, entre els quals destaquen quatre incunables i tres-cents impresos al segle XVI, amb una secció especialitzada sobre temes de Jaén, des del segle XVI fins els nostres dies.
. Elegit acadèmic corresponent per Úbeda (Jaén) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 18 de març de 1997, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Bassegoda i Nonell, Leopoldo Gil Nebot, i Frederic Udina i Martorell.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook