Bonnín i Llinàs, Hermann



Barcelona, 1935.
Estudia i es gradua a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona del qual passa a ser-ne professor i director general. En la seva, ja, llarga trajectòria professional, alterna la responsabilitat de càrrecs públics en l'àmbit cultural amb la vessant artística i creativa com a director i actor de teatre i cinema i estudiós de les arts escèniques.

CÀRRECS I GESTIÓ PÚBLICA
. 1968/1971. Director de la "Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid del Ministerio de Educación y Ciencia (Dirección General de Bellas Artes)".
. 1969/1971. Membre del "Consejo Nacional de Educación" a proposta del "Ministerio de Educación y Ciencia".
. 1971/1980. Director General de l'Institut del Teatre i Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona.
. 1982/1988. Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
. 1985/1997. Membre del "Consejo Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura".
. 1997/2005. President de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya; president de la Coordinadora de Professionals de les Arts Escèniques de Catalunya; president de la Federació de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya; i president de la Plataforma per a un Consell de les Arts.
. 2006/2008. Delegat de la "Organización de Sindicatos de Actores y Actrices del Estado Español" (OSAAE) per a l'elaboració del "Plan General de Teatro del Ministerio de Cultura".
. 1997/... Cofundador i director artístic del Brossa Espai Escènic de Barcelona.

ACTIVITAT DOCENT
. 1962/2000. Professor d'Interpretació Escènica de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
. 2001/2007. Professor Emèrit de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
. 1967/1977. Catedràtic numerari de Direcció d'Escena de la "Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid del Ministerio de Educación y Ciencia".

ASSAJOS I PUBLICACIONS
Autor de diversos estudis i treballs d'investigació sobre les arts escèniques, la pedagogia teatral i la història del teatre català.

DIRECTOR D'ESCENA
Ha dirigit, entre altres
. "Voces de gesta" de Valle-Inclán. Teatre Grec de Barcelona.
. "Los encantos de la culpa" de Calderón. Teatre Grec de Barcelona.
. "Asesinato en la catedral" de T. S. Eliot. Església de Sant Pere de Figueres.
. "La gavina" de Txehov. Institut del Teatre de Barcelona.
. "L'ombra d'un copalta damunt l'asfalt" de J. V. Foix. Festival Grec, 1979.
. "El guant negre" d'Strindberg. Teatre Romea, 1981.
. "La pregunta perduda" de Joan Brossa. Teatre Romea, 1985.
. "Savannah bay" de Marguerite Duras. Teatre Romea, 1986.
. "Així és si així us sembla" de Pirandello. Teatre Romea.
. "La gran il·lusió" d'Eduardo de Filippo. Teatre Romea.
. "Qui té por de Virginia Woolf?" d'Eduard Albee. Teatreneu, 1990.
. "El sarau" de Joan Brossa. Olimpíada Cultural, Poliorama, 1992.
. "Cartes a nenes" a partir de textos de Lewis Carroll. Teatre Malic, 1992.
. "Amanda" de Carsten Arhrenholz. Sala Beckett.
. "La metamorfosi" de Kafka. Teatre Borràs-Focus.
. "La loba" de Lellian Hellman. Teatre Goya-Focus.
. "La Celestina" de Fernando de Rojas. Teatre Condal-Focus.
. "Nausica" de Joan Maragall. Festival Grec de Barcelona, 2006.
. "Don Juan, príncipe de las tinieblas" de Palau i Fabre. Teatro Español de Madrid.

I al Brossa Espai Escènic (1997-2009)
. "Carrer Sebastià Guasch" amb textos de Sebastià Guasch i Foix.
. "Para Federico un son" amb textos de García Lorca.
. "La mà de mico" de Salvador Vilaregut. Versió Jordi Coca.
. "El combat de les sorpreses", espectacle de màgia. Hausson.
. "La confessió o l'esca del pecat" de Palau i Fabre.
. "El far maleït", espectacle de Grand-guignol.
. "El criptograma vermell", espectacle de màgia. Hausson.
. "Mots de rituals per a Electra" de Palau i Fabre.
. "El fabricant de monstres", espectacle de Grand-guignol.
. "La intrusa" de Maeterlinck. Versió Jordi Coca.
. "Preludium de màgia en si-major", espectacle de màgia. Hausson.
. "Style galant, polifonia màgica", espectacle de màgia. Hausson.
. "Piso de charol", espectacle de màgia. Hausson.

ACTOR DE TEATRE
Ha interpretat, entre altres
. "El Banquet" de Plató. Director: Iago Pericot. Teatre Romea de Barcelona i Festival de Mèrida.
. "Qui té por de Virginia Woolf?" d'Edward Albee. Director: Hermann Bonnin. Teatreneu de Barcelona.
. "Els aprenents de bruixots" de Lars Kleberg. Director: Josep Muntanyes. Teatre Alegria de Terrassa.
. "Electra" d'Eugeni O'Neil. Director: Josep Muntanyes. Teatre Lliure de Barcelona.
. "Cartes a nenes", dramatúrgia a partir de textos de Lewis Carroll. Director: Hermann Bonnin. Teatre Malic de Barcelona.
. "Abans de la jubilació" de Thomas Berhnard. Director: Rafael Duran. Sala Beckett de Barcelona.
. "La Tempestat" de Shakespeare. Director: Calixto Bieito. Festival Grec i Mercat de les Flors.
. "Els gegants de la muntanya" de Pirandello. Director: Georges Lavaudant. Teatre Nacional de Catalunya i Théâtre de l'Odeón de París.
. "Magnus" de Jordi Teixidor. Director: Oriol Broggi. Sala Beckett de Barcelona.

ACTOR DE CINEMA I TELEVISIÓ
Ha interpretat, entre altres
. "La senyora". 1987. Jordi Cadena. Virgínia Films.
. "És quan dormo que hi veig clar". Jordi Cadena. Septimània Films.
. "Un negre amb un saxo". Francesc Bellmunt. Fair Play.
. "Miguel Servet". José María Forqué. Orfeo SA (TVE).
. "Entreacte". Manel Cussó. Kronos Films.
. "Altamira". Daniel Herranz. TVE.
. "Arsène Lupin". Jordi Cadena. Fígaro Films (Televisió francesa).
. "Rateta, rateta". 1989. Francesc Bellmunt. Fair Play.
. "Els papers d'Aspern". 1991. Jordi Cadena. Virgínia Films.
. "El largo invierno del 39". 1991. Jaime Camino. Tibidabo Films.
. "La fiebre del oro". 1991. Gonzalo Herralde. Trasbals.
. "Les enfants du diable". 1992. Claude Gagnaire. Cyrk Films i FR.3 (França).
. "Monturiol". 1992. Francesc Bellmunt. Fair Play.
. "Andrea". 1995. Hermann Bonnin i Sergi Casamitjana. Escándalo Films.
. "Irene". 1998. Iris Star.
. "Laberint d'ombres". 1998. TV3.
. "Le loup". 1998. Hamster Productions. ICC.
. "La ciudad de los prodigios". 1999. Mario Camus.
. "Volverás". 2003. Antonio Chavarrías. Oberon Cinematográfica.
. "I figli strappati". 2005. Massimo Spano. Factotum.
. "De sangre". 2005. Miquel Garcia Borda. Iris Star.

DIRECTOR DE CINEMA
. "Andrea". Codirigida amb Sergi Casamitjana. Escándalo Films.

PREMIS I DISTINCIONS
Entre altres
. Premi extraordinari d'interpretació "Enric Giménez".
. Premi "Mejor dirección escénica de T.V.E.".
. "Caballero de la Orden del Mérito Civil".
. Premi ADB a la millor trajectòria artística.
. Premi Nacional de Cinematografia i Vídeo de la Generalitat de Catalunya.
. Premi "Butaca" a la millor direcció escènica.
. Premi "Sebastià Gasch" del FAD a la millor direcció escènica.
. Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques 2003.
. Fou elegit acadèmic de número per la secció d'arts sumptuàries i visuals de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de març de 2011, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Oliveras i Bagués, Enric Satué i Llop, Frederic-Pau Verrié i Faget, Joan Vila i Grau, i Andreu Vilasís i Fernàndez-Capalleja. Ingressà amb la lectura del seu discurs "L'art de l'escena. Heterodoxos i poetes. Brossa, Palau i Fabre, Maragall" el 23 de maig de 2012.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook