Subias i Fages, Xavier



Figueres (Girona), 13 de juny de 1926 - Barcelona, 20 de desembre de 2013.

CURRICULUM PROFESSIONAL

. Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
. Urbanista per l'Escola d'Administració Local de Madrid.
. Degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (anys 1968-1970).

TREBALLS URBANÍSTICS
. 1954. Entra per oposició a l'Ajuntament de Barcelona. Redacta el Pla de l'avinguda Diagonal i la Xarxa de Vialitat Primària (futures Rondes), desenvolupant el Pla Comarcal de Barcelona i 16 municipis de Bidagor -Soteras i Giralt- 1953.
. 1965-1968. Treballa en la revisió del Pla Comarcal i la seva extensió a la Regió 1a de Catalunya i Metropolitana amb l'arquitecte Ros Vila. Pla anomenat l'"Esquema Director de 1968".
. 1975. Director tècnic de la nova versió del Pla Metropolità de 1974 redactat per l'enginyer Serratosa i Solans arquitecte. Aprovació definitiva 1976.
. 1985. Cap de servei de la Generalitat de Catalunya. Dirigeix la 1a versió del Pla Territorial de Catalunya per encàrrec dels consellers Bigatà i Molins.
. 1987-1989. Participa en la redacció de l'estudi prospectiu "Catalunya a l'Horitzó 2010" de l'Institut d'Estudis Meditarranis, amb Hugues de Jouvenel.
. 1995-2000. Badalona, director tècnic de la gerència de promoció del port de la ciutat.
. 2001-2002. Redactor del Pla Director Urbanístic d'Igualada i la Conca de l'Òdena.
. 2003-2004. "1950-2001. L'urbanisme a Catalunya", assaig històric.

TREBALLS COM A ARQUITECTE
En col·laboració amb els arquitectes Pedro López Iñigo i Guillermo Giràldez Dàvila:
. Facultat de Dret de Pedralbes (Barcelona)
. Facultat d'Econòmiques de Pedralbes (Barcelona)
. Carrer Pirineus (Figueres, Girona)
. Projecte d'Universitat Autònoma (Bellaterra, Barcelona)
. Pla parcial i edificis als polígons Montbau, sud-oest del Besòs i Canyelles (Barcelona)
. Grup d'edificis residencials per a "la Caixa" a Diagonal-Av. Sarrià (Barcelona)
. Conjunt residencial Bell-Resguard (El Masnou, Barcelona)
. Clínica Dexeus a la Bonanova (Barcelona)
. Hospital Oncològic Duran i Reynals (l'Hospitalet, Barcelona)
. Bloc a la Vila Olímpica (Barcelona)
. Grup residencial a Cal Gravat (Manresa, Barcelona)
. Escola Betània-Patmos (Barcelona)

CURRICULUM PERSONAL
. 13 juny 1926. Neix a Figueres (Alt Empordà, Girona). Fill de Concepció Fages de Gorgot i de Joan Subias Galter, que tenen tres fills, Anton, Xavier i Pilar. Viu a la casa Subias (1910) de l'arquitecte Josep Azemar Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), a la plaça de l'Estació, 9.
. 1937. La família Subias Fages sobreviu al primer bombardeig de l'estació i segueix el periple del pare, Joan Subias Galter, per salvar els tresors d'art dels museus catalans: Girona, Olot i Darnius, a Can Descalç.
Exili a la Redorta (Llenguadoc-Rosselló), generosament allotjats per la tia Ángeles Gorgot, casada Bruguiere.
. 1940. Retorn a peu pels Pirineus, per les Illes-Darnius i estada a casa de l'avi Xavier Fages de Climent a la Rambla de Figueres, qui assoleix excusa governativa pel retorn irregular contra el cessament i "depuració" del pare.
Batxillerat local finançat pel "tiu" Anton Fages. Traslladats a Barcelona, el pare, expert en art i acadèmic de San Fernando, es defensa a les editorials i la mare bull el racionament.
. 1944. Estudia Arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
Estimulat per "Space, time and architecture, the growth of a new tradition" de Sigfried Giedon (Cambridge, Harward University Press, Londres, 1952 -primera edició 1941-), que ha rebut des de l'exili, de l'oncle Joaquim Xirau Palau.
Milícies universitàries a Castillejos, amb la Medalla al Mérito Militar amb "Distintivo blanco" per disciplina i bon tracte dels dos "Caps" empordanesos Del Pozo i de Querol, títol que li obre la porta a l'Administració del "Règim" malgrat els antecedents polítics.
. 1952. Viu la duresa de la reconstrucció de postguerra a la "Constructora Cubiertas y Tejados" de la família Messa com a director de les "Vivendes del XXXV Congrés Eucarístic" a Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
. 1954. Treballa a la Comissió d'Ordenació Provincial de Baldrich i Perpiñà. Treu el Diploma de Tècnic Urbanista de l'Institut d'Estudis d'Administració Local, Escola Nacional d'Administració i Estudis Urbans, a Madrid.
. 1956. Ingressa per oposició a l'ajuntament de Barcelona, en l'època de l'alcalde Simarro, aviat substituït per Josep M. de Porcioles, que l'acull com a empordanès a l'Oficina d'Extensió i Reforma de Soteras, Giralt i Bordoy. Més tard, Programació de Carceller.
. 1961. Es casa amb Maria Pia Pujadas Domingo, de família industrial barcelonesa. Quatre fills, Maria Pia, Immaculada, Joan i Marc, i vuit néts.

Amb un grup de joves becaris desenvolupa grans projectes ciutadans:
. Pla Parcial de la Diagonal Nord: introdueix l'edificació oberta entre jardins, esmenant el paradigma de l'illa tancada d'Ildefons Cerdà, malgrat les tensions amb la propietat del sòl.
. Annex a les Ordenances Municipals, disposant la solellada obligatòria d'una hora de sol, al solstici d'hivern, per a totes les vivendes.
. Pla de Vies Primàries especialitzades en circulació, les rondes, seguint el model de Londres pel Team X a Otterlo. Afectació de terrenys que farà possible la seva realització parcial els Jocs Olímpics de Pasqual Maragall el 1992.

TREBALL A ALTRES OFICINES
. 1965-1968. Oficina "Ros Vila": estudia l'actualització del Projecte Metropolità de Pau Vila i Iglesias Fort (anys 30) elaborant l'esquema director de l'Àrea Metropolitana anomenat el "Pla de l'armari" perquè així va quedar, dins l'armari.
. 1975-1979. Nomenat director tècnic de la Corporació Metropolitana per l'alcalde Joaquim Viola Sauret, assoleix l'aprovació definitiva del Pla General Metropolità de 1976, anteriorment redactat per Albert Serratosa Palet i Joan Antoni Solans i Huguet, pla urbanístic modèlic encara vigent.
. 1985-1986. Retorn a l'Ajuntament, canvi de rumb amb el nomenament de Cap de Serveis de la Generalitat de Catalunya, conseller Bigatà, Vilalta i Tossas, que a l'oficina del senyor Agustí Arana redacta la primera versió del Pla Territorial General de Catalunya: factors geopolítics i demogràfics, debat del model econòmic, etc.
. 1991. Jubilació forçosa de l'administració als seixanta-cinc anys.

PARTICIPACIÓ A LA VIDA CIUTADANA
. 1968-1970. Degà per elecció del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears.
. 1987. Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
. 2007. Coincidència i col·laboració ocasional amb l'urbanista Albert Serratosa i Palet i majorment amb Joan Antoni Solans i Huguet.
Dos cursos a la Càtedra d'Urbanisme compartida amb Ribas Piera en el marc de l'Escola d'Arquitectura.

CONFERÈNCIES
. Conferències inaugurals de l'exposició "A la recerca d'un llenguatge d'arquitectura contemporani (1956-1997)", organitzada pel Departament de Cultura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Figueres (Girona), el 30.11.2007, que itinera per les seus del COAC a Lleida l'01.02.2008 i Vic (Barcelona) el 03.06.2008, i al FAD, amb motiu del 50è aniversari de la Facultat de Dret, el 03.10.2008. I conferència a l'Escola Betània Patmos el 27.01.2009.
. "Unos instantes de utopía", conferència a l'Escola d'Arquitectura de Pamplona l'11.11.2008; edició revisada el 2011 i en procés d'impressió el 2012.
. "A la recerca d'un llenguatge urbà i arquitectònic contemporani", en el 50è aniversari del barri de Montbau (2010).
. "Els brillants 50", conferència a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, el 27.04.2011.
. "Qüestions plantejades i respostes al projecte de Neus Mateu i Joaquim Girbau", del nou DVD de la Col·lecció Converses, Escola d'Arquitectura La Salle, presentat al COAC l'11.04.2012.

PREMIS I DISTINCIONS
. 1994. Guardonat amb la medalla "President Macià" pel Govern de Catalunya.
. 1991-1995. Membre del Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi en representació de CDC. Medalla del Districte.
. 2007. "Fulla de Plata" de l'Ajuntament de Figueres (Girona).
. 2012. Elegit acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 d'octubre, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Leopoldo Gil Nebot, i Joan Antoni Solans i Huguet.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook