Blancafort i Engelfried, Albert



Barcelona, 1964.

Continuador d'una activitat de més de vuitanta anys, ha elevat aquesta tradició al reconeixement internacional gràcies a obres com les de Tenerife, Montserrat o la Sagrada Família, amb un alt grau d'innovació artística i tecnològica.
Destaca pel seu interès en la creació d'orgues contemporanis i nous usos per a l'orgue. Dedica molt esforç a la investigació acústica treballant amb universitats europees. És un divulgador de l'orgue actual a través de nombrosos articles i conferències.

ORÍGENS
Nascut a Barcelona i batejat a Collbató l'any 1964, és el Mestre Orguener que dirigeix actualment el taller d'orgues a Collbató.
És fill de Gabriel Blancafort i Paris (+2001), mestre orguener de renom internacional, pioner en el redreçament del malmès panorama organístic de la postguerra espanyola, gràcies a la reintroducció de l'orgue d'estil barroc i transmissió mecànica i la recuperació de l'ofici d'orguener en la seva vessant artesana i artística. Més enllà de la seva dilatada producció, va dur a terme una gran labor d'investigació musicològica, anàlisi dels instruments i recerca de documents, accions que van contribuir a reconstruir la història del rei dels instruments dins l'àmbit ibèric.
És fillol de Montserrat Torrent i Serra, l'organista de més renom de l'estat espanyol, protagonista juntament amb Gabriel Blancafort del redreçament del malmès panorama organístic del segle XX, gràcies a la reintroducció de mètodes d'interpretació musical i d'ensenyament que van normalitzar l'orgue i la formació dels organistes respecte al nivell dels altres països centreeuropeus.
Albert-Gregori Blancafort rep aquest segon nom de baptisme per la vinculació del seu pare amb el pare Gregori Estrada, monjo de Montserrat, gran organista, compositor i musicòleg, que va exercir una gran influència en la vocació orguenera de Gabriel Blancafort, aconsellant-lo entrar als obradors de Can Rogent (1952) i González a París (1958) i posteriorment amb Albert Blancafort en nombroses converses sobre els instruments, la música, els intèrprets i l'orgueneria mantingudes d'ençà que es va fer càrrec del manteniment regular de l'anterior orgue OESA de la basílica de Montserrat.
Rep el seu nom de baptisme del seu padrí i oncle Albert, il·lustre músic que va crear i dirigir durant vint-i-cinc anys els cors de RTVE (1958-1970), va dirigir l'orquestra de cambra de la Südwest Deutche Rundfunk (SDR) i darrerament va ser director del Cor Nacional d'Espanya. Va ser també un compositor reconegut, membre de diverses agrupacions de compositors contemporanis.
És nét de Manuel Blancafort i Rosselló, reconegut compositor català que va iniciar la seva trajectòria a principis del segle XX amb el seu amic íntim, el també compositor Frederic Mompou, amb una extensa producció d'obres per a piano, orquestra i instruments de corda.
Amb tota aquesta ascendència familiar i moltes vivències i situacions que rebé durant la seva infantesa, és del tot natural que s'inclinés professionalment vers l'art de l'orgueneria.

ELS ORGUES DE COLLBATÓ 1926-2013
Collbató és el municipi amb una tradició més antiga de tota la península ibèrica, amb quasi cent anys d'història.
L'activitat a Collbató es va iniciar l'any 1925 amb l'establiment del primer taller anomenat "Órganos Nuestra Señora de Montserrat", fundat per Joan Rogent i dirigit per l'orguener italià Silvio Puggina, etapa que va durar fins la guerra civil.
La segona etapa del taller Rogent comença a la postguerra sota la direcció del deixeble de Puggina, Enrico Ravagliati, contruint instruments d'estil postromàntic i de transmissió pneumàtica, un model que en aquells moments ja estava en plena decadència.
Aquesta etapa durà fins l'any 1963, moment en què bona part dels membres d'aquest taller es van jubilar, i és quan Gabriel Blancafort i Joan Capella funden una nova empresa Blancafort-Capella amb una producció orientada a la reintroducció dels orgues mecànics, una tendència instal·lada a Europa dues dècades abans. Durant aquest període es van construir més de cent orgues de nova planta i una vintena de restauracions en instruments d'importància. Tot plegat, sumat a la decadència dels altres tallers d'orgueneria, fan que Collbató esdevingués el punt de referència de l'orgueneria a l'estat espanyol.
Per aquesta raó, gran nombre d'aspirants a orguenistes, molts dels quals es van anar establint posteriorment arreu de la geografia peninsular, van trobar a Collbató el seu punt de partida. Noms com Gerhard Grenzing, Josep Maria Arrizabalaga, Federico Acitores, Joaquín Lois, Joan Carles Castro, Pere Renyés, Joan Baptista Díaz, Francisco Alonso... cadascú en major o menor mesura van fer estada i aprenentatge amb Gabriel Blancafort, sent Collbató un punt important en el seu curriculum.

PRIMERA ETAPA 1982-1989. FORMACIÓ
La formació com a orguener va esdevenir de la manera tradicional, al taller familiar, començant com a aprenent per anar assolint de mica en mica tots els graus de formació d'un ofici tan complex i multidisciplinar com és l'orgueneria.
Després de realitzar els estudis de batxillerat, l'any 1982 va iniciar un llarg període d'aprenentatge passant per totes les seccions que composen l'ofici: la fusteria, els mecanismes, el vent, el muntatge, l'afinació i harmonització dels tubs, els plànols i la direcció de l'empresa, de la mà dels operaris de l'empresa i la del seu pare.
Per completar els coneixements adquirits a l'empresa familiar va fer estades als tallers Rieger (Àustria, 1984) i Johannes Rohlf (Alemanya, 1986).
En aquest primer període, va intervenir en nombroses obres com el Monestir de Vallbona de les Monges, la catedral de València, l'església de Vielha, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid, la primera etapa de l'orgue de la Companyia de Jesús a València, l'església de la Porciúncula a l'Arenal de Palma de Mallorca, la parròquia de Palafrugell...

SEGONA ETAPA 1990-1997. DIRECCIÓ
L'any 1990 pren la responsabilitat de dotar el taller Blancafort de noves instal·lacions, acció que culmina el juny de 1991 amb la inauguració de l'actual taller, amb una cerimònia presidida pels pares abats Cassià M. Just i Sebastià Bardolet.
En aquesta etapa pren la responsabilitat de director de construcció, es fa càrrec dels manteniments i afinacions, i del disseny, primer de peces com teclats, consoles, mecanismes, salmers..., i després d'instruments sencers. El primer orgue dissenyat per ell és l'Auditori Manuel de Falla (Granada, 1994).
Es duen a terme obres com l'Auditori Nacional de Madrid (Sala de Cambra), l'església de Llívia, segona etapa de l'orgue de la Companyia de Jesús a València, la catedral de Barcelona, la seu de Mallorca, la catedral de Menorca, els Caputxins de Sarrià, l'Auditori de Granada, les esglésies de Puigcerdà, Trinitat de Sabadell, Sant Galderic a Perpinyà, Sant Llorenç a Lleida...

TERCERA ETAPA 1999-2013. OBRA PRÒPIA
L'any 1998, Gabriel Blancafort cedeix la direcció del taller d'orgues al seu fill Albert i s'inicia l'actual etapa del taller d'orgues de Collbató.
Passa a anomenar-se "Blancafort, Orgueners de Montserrat Societat Limitada", per la relació històrica, musical i emocional de la firma amb la santa muntanya.
Gràcies als coneixements adquirits en les seves estades a l'estranger i la millora de la situació econòmica general, s'inicia aquesta etapa a la recerca d'una qualitat més elevada en les construccions, tant pel que fa als materials emprats com a les tècniques i dispositius del propi instrument. En aquest període, l'orgueneria catalana assoleix els estàndards de qualitat europeus.
En l'aspecte musical, el so dels orgues Blancafort va derivant cap un so més rodó i potent, sobretot els greus, unes pressions d'aire més altes i unes talles (mides) dels tubs més grans, és el pas del so "Gabriel" de caràcter més neobarroc al so "Albert" amb una influència més àmplia de totes les escoles d'orgueneria.
Per altra banda, la jubilació o mort dels membres de l'equip d'orgueners empeny l'Albert a formar un nou equip d'artesans amb els quals s'han construït les següents obres:
1999 Auditori A. Kraus, Las Palmas de Gran Canària.
2001 Catedral Magistral, Alcalà d'Henares.
2003 Església de Sant Andreu, la Selva del Camp.
2004 ESMUC, Barcelona.
2005 Auditori, Tenerife.
2006 Església dels Socors, Ciutadella.
2007 Catedral de Santa Maria, Castelló.
2010 Basílica de Santa Maria, Montserrat.
2010 Temple de la Sagrada Família, Barcelona.
2011 Palau Güell, Barcelona.
2012 Església de Sant Joan Baptista, la Pobla de Mafumet.
2013 Catedral Metropolitana, Arequipa (Perú).
2014 Monestir, Leyre (Navarra).

DIFUSIÓ DE L'ORGUENERIA
En el camp de la difusió, paral·lelament a la producció d'instruments, ha participat activament en gran nombre de manifestacions en pro de l'orgue:
. Coordinador del monogràfic de l'orgue a la revista Ars Sacra núm. 18 (2001).
. Participant a l'exposició Ekumene (Madrid, 2001).
. President de l'Associació d'Orgueners d'Espanya (Acitores-Blancafort-Desmottes-Grenzing-Lois) que va organitzar amb gran èxit el congrés ISO (International Society of Organbuilders), 2006.
. Organització del Meeting Innosound sobre la investigació de l'acústica de l'orgue als grans espais com temples i sales de concert. Montserrat, 2009.
. Ha donat diverses conferències sobre l'orgue avanguardista o l'aplicació dels avenços tecnològics a l'art de l'orgueneria (Toulouse Les Orgues 2002, Sant Sebastià 2004, Montserrat 2006, Pamplona 2012).
. Ha organitzat actes públics d'homenatge a Montserrat Torrent (CSIC, Barcelona 2006) i a Gabriel Blancafort (església de Collbató 2002 i 2011).
. Va il·lustrar i llegir el discurs d'ingrés (pòstum) de Gabriel Blancafort a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2002).
. Va intervenir activament en la construcció de l'Espai dels Orgueners, centre d'interpretació de l'ofici d'orguener de l'Ajuntament de Collbató (2012).
. D'ençà 1998, ha presentat en totes les inauguracions material audiovisual sobre la construcció i el funcionament de l'orgue.
. Premi Josep Maria Jujol per la Conservació del Patrimoni (Molins de Rei 2001).
. Premi Sant Josep del gremi de fusters pel millor objecte construït en fusta (Terrassa 2010).
. Elegit acadèmic corresponent per Collbató de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 15 de gener de 2014, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Cèsar Calmell i Piguillem, Leopoldo Gil Nebot, i Joan Antoni Solans i Huguet.


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook