Inventari general: 2814/066 D
Inscripcions: «66» (a tinta, al damunt de l’ang. sup. dret del dibuix); «Barcelª Coro del Convento Monjas de Sª Clara» (a tinta, a sota del dibuix) (lletra petita).
Procedència: Compra efectuada per l’Acadèmia, per 1 milió de pessetes, d’un àlbum amb 100 aquarel·les de J. Mosteirin al senyor Josep Sindreu i Portabella, descendent de Felip Camps.
Data ingrés: Novembre de 1992.
Observacions: Les aquarel·les foren encarregades pel senyor Felip Camps, que des del 1895 va ser propietari de la fàbrica de cintes de fill, de cotó, seda i barreges…, fundada el 1818 al carrer de Nàpols, 181-183 i Ausiàs March, 133. La fàbrica d’estil neogòtic es va construir a partir del 1871 segons projecte del mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí. El promotor era Antoni Camps. La col·lecció d’aquarel·les de Mosteirin del Sr. Camps, va ser reproduïda parcialment en el llibre de F. Carreras Candi «La ciutat de Barcelona» (Ed. Martín, Barna, 1916), però cap de les aquarel·les de l’àlbum del Sr. Sindreu va aparèixer a aquesta publicació. Al Museu d’Història de la Ciutat hi ha 71 aquarel·les d’aquest autor. Les inscripcions que apareixen a la part inferior dels dibuixos estan realitzades amb dues lletres diferents. La més habitual, de menor mida i realitzada amb tinta més fosca, podria correspondre a l’autor; en alguns dibuixos apareix una altra més gran i escrita amb una tinta més blavosa, que pel tipus de comentaris podria ser posterior. L’àlbum és difícil de datar, perquè n’hi ha alguns dibuixos datats el 1834 i d’altres el 1879. A més, alguns d’ells són còpies, segons indiquen les inscripcions. No obstant això, és ben segur que la data de confecció de l’àlbum ha de ser, almenys, posterior al 1879, encara que això no asseguri que sigui aquesta la data de realització dels dibuixos.
El primitiu convent de Santa Clara es va establir al segle XIII al barri de la Ribera. A principis del segle XVIII, quan es va construir la Ciutadella, les monges van ser traslladades a dependències del Palau Reial Major on van quedar fins l’any 1936. Durant aquest període, la part del Palau Reial ocupada per les monges va ser adaptada a les necessitats de les religioses, com és el cas de la transformació del Tinell en església.