Inventari general: 302 E
Procedència: Campeny, pensionat a Roma, envià aquest relleu a la Junta de Comerç el 1800. L’any 1825, la Junta l’adquirí conjuntament amb altres obres de l’artista, després d’haver establert un contracte amb ell pel qual es comprometia des d’aleshores a fer una obra cada any.
Restauracions: Galleria Nazionale di Parma 1999.
Documentació: AJC L. XCV 6, 4-7,139; AJC L.CXXXII. 2238,274; Actes Junta de Govern 23 de juny de 1863.
Exposicions: Llotja 1825, p. 28-29; Campeny 1963, núm. 1; Escultura 1989, núm. 91; Parma 1999, núm. 91; Reflexos. L’Obra de Damià Campeny (abril – octubre 2019) Museu de Mataró.
Bibliografia: El Guardia Nacional 5/1/1838; Arrau 1857, p. 85; Balari 1878, p. 343; Pirozzini 1883, p. 25, 35 (afirma que no es conserva); Elias de Molins 1889, p. 360 i 363; Roca/Coroleu (1894), p. 100, 102 i 104; Balari 1895, p. 121 i 129; Bellalta 1906, p. 7, 9 i 14; Serrano Fatigati 1910, p. 175 i 177 (mentre que primer fa referència a un buidat en guix d’aquesta peça, tot i que diu que és fet a Roma, com si fos l’original, i diu, a més, que no es conserva, tot seguit l’esmenta com una peça conservada a l’Acadèmia de San Fernando, on realment existia aleshores, i apareix catalogada l’any 1821 i l’any 1829 als inventaris de San Fernando); Elías 1928, p. 44; Pardo Canalís 1950, p. 241; Ràfols 1951, I, p. 206; Castellví 1955, p. 28; Marès 1956, p. 14 i 35 (reprod.); Cid 1957, p. 224; Benet 1958, p. 244 (reprod.), 247; Pardo Canalís 1958, p. 25; Marès 1964, il. núm. 98; Moreno 1983, núm. 17 (reprod.); Triadó 1984, p. 264 (situa erròniament el relleu a l’Academia de San Fernando); Bassegoda 1986, p. 154, 160, 173 (reprod.); Riera 1991, p. 93, 94 i 103 (reprod.); Riera 1992, p. 587, nota 10; Cid 1995, p. 57, 64 i 75, fig. 8; Cid 1998, p. 117-120 (reprod.); Subirachs 1998, p. 135; Gómez Moreno 1999, p. 40 (reprod.); Vélez 2002, p. 57; CAT. EXPO. FASCINACIÓ GRÈCIA 2009 (p. 108-109 reprod.); Inventari 1826; Catàleg 1837, Presidència (p. 44); Catàleg 1847, núm. 12; Inventari 1934.
Estat de conservació: Bo. 30-10-2019: El relleu va tornar a l’Acadèmia després de l’exposició Reflexos. L’Obra de Damià Campeny (abril – octubre 2019) que va tenir lloc al Museu de Mataró. Els operaris informen que el marc de fusta, que sembla subjectar el relleu, està completament solt i l’escultura pot caure en qualsevol moment. A més, comenten que tampoc està subjecta al suport de fusta on s’exhibeix. De moment no hi ha pressupost per assegurar l’obra i que no suposi un perill.
S’ha aïllat la zona on s’ubica el relleu fins que es trobi una solució.
Observacions: Aquesta és una de les primeres obres que Campeny envià des de Roma a la Junta de Comerç, la qual expressà la seva satisfacció a l’escultor el 19 de novembre de 1801. Com altres obres seves, de seguida se’n van fer buidats de guix –un dels quals, si més no, fou obra de Pagès (Eduard ?)- i s’enviaren a les acadèmies de Madrid, València, Saragossa i Palma, que avui o no es conserven o bé se’n desconeix la localització. És el millor relleu de tots els conservats de l’artista. Aquest relleu s’exposà conjuntament amb els dos vasos ornamentals dedicats a Hèrcules (Hèracles) i Bacus (Dionís) i les estàtues de la Fe Conjugal, Himeneu, Diana i Paris a la Casa Llotja del 3 al 13 de juny de 1825.
Quant a la temàtica, és un relleu mitològic que representa Acteó, nét d’Apol·lo, com a caçador, art que havia après al costat del centaure Quiró, quan sorprèn la deessa Diana (Àrtemis) mentre es banyava nua amb les seves companyes al mont Citeró. Per aquest fet o per haver-se volgut mostrar millor caçador que ella, posteriorment fou castigat amb lamort. Campeny seguí el relat d’Ovidi a Les metamorfosis (llibre III, 155-190).
El 6 de febrer de 2026 ens contacta Antonio Sánchez, alumne de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny de les Illes Balears, informant que un dels buidatges en guix d’aquesta obra es troba a la seva escola. «La còpia enviada a Palma actualment es troba exposada a una de les parets de l’entrada de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny de les Illes Balears, a la direcció». Informa que l’estat de conservació és dolent i que la peça està bruta.
Bibliografia: Bordas 1837, (presidència) p. 44; El Guardia Nacional 5/1/1838; Arrau 1857, p. 85; Balari 1878, p. 343; Pirozzini 1883, p. 25, 35 (afirma que no es conserva); Elias de Molins 1889, p. 360 i 363; Roca/Coroleu [1894], p. 100, 102 i 104; Balari 1895, p. 121 i 129; Bellalta 1906, p. 7, 9 i 14; Serrano Fatigati 1910, p. 175 i 177 (mentre que primer fa referència a un buidat en guix d’aquesta peça, tot i que diu que és fet a Roma, com si fos l’original, i diu, a més, que no es conserva, tot seguit l’esmenta com una peça conservada a l’Academia de San Fernando, on realment existia aleshores, i apareix catalogada l’any 1821 i l’any 1829 als inventaris de San Fernando); Elias 1926-1928, p. 44; Pardo Canalís 1950, p. 241; Ràfols 1951, I, p. 206; Castellví 1955, p. 28; Marès 1956, p. 14 i 35 (reprod.); Cid 1957, p. 224; Benet 1958, p. 244 (reprod.), 247; Pardo Canalís 1958, p. 25; Marès 1964, il. núm. 98; Moreno 1983, núm. 17 (reprod.); Triadó 1984, p. 264 (situa erròniament el relleu a l’Academia de San Fernando); Bassegoda 1986, p. 154, 160, 173 (reprod.); Riera 1991, p. 93, 94 i 103 (reprod.); Riera 1992, p. 587, nota 10; Cid 1995, p. 57, 64 i 75, fig. 8; Cid 1998, p. 117-120 (reprod.); Subirachs 1998, p. 135; Gómez Moreno 1999, p. 40 (reprod.); Vélez 2002, p. 57; Cat. Expo. Fascinació Grècia 2009 (p. 108-109 reprod.); Vélez 2012, p. 131 (reprod.); reproduït un detall al fullet del curs “El Museu de Llotja, primer museu d’art públic” (Fundació Miquel Carbonell i Selva de Molins de Rei, 18 d’octubre i 8 i 10 de novembre de 2012); Inventari 1826; Catàleg 1847, núm. 12; Inventari 1934; Cat. Escultura 2001, coberta (reprod. detall), p. 32-33 i 85 (reprod.).
Documentació: AJC L. XCV 6, 4-7,139; AJC L.CXXXII. 2238,274; Actes Junta de Govern 23 de juny de 1863.