Inventari general: 2814/099 D
Inscripcions: «99» (a tinta, al damunt de l’ang. sup. dret del dibuix); «Barcelona» (a tinta, a sota de la part esq. del dibuix); «Monasterio de S. Juan» (a tinta, a sota de la part central del dibuix) (lletra petita).
Procedència: Compra efectuada per l’Acadèmia, per 1 milió de pessetes, d’un àlbum amb 100 aquarel·les de J. Mosteirin al senyor Josep Sindreu i Portabella, descendent de Felip Camps.
Data ingrés: Novembre de 1992.
Observacions: Les aquarel·les foren encarregades pel senyor Felip Camps, que des del 1895 va ser propietari de la fàbrica de cintes de fill, de cotó, seda i barreges…, fundada el 1818 al carrer de Nàpols, 181-183 i Ausiàs March, 133. La fàbrica d’estil neogòtic es va construir a partir del 1871 segons projecte del mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí. El promotor era Antoni Camps. La col·lecció d’aquarel·les de Mosteirin del Sr. Camps, va ser reproduïda parcialment en el llibre de F. Carreras Candi «La ciutat de Barcelona» (Ed. Martín, Barna, 1916), però cap de les aquarel·les de l’àlbum del Sr. Sindreu va aparèixer a aquesta publicació. Al Museu d’Història de la Ciutat hi ha 71 aquarel·les d’aquest autor. Les inscripcions que apareixen a la part inferior dels dibuixos estan realitzades amb dues lletres diferents. La més habitual, de menor mida i realitzada amb tinta més fosca, podria correspondre a l’autor; en alguns dibuixos apareix una altra més gran i escrita amb una tinta més blavosa, que pel tipus de comentaris podria ser posterior. L’àlbum és difícil de datar, perquè n’hi ha alguns dibuixos datats el 1834 i d’altres el 1879. A més, alguns d’ells són còpies, segons indiquen les inscripcions. No obstant això, és ben segur que la data de confecció de l’àlbum ha de ser, almenys, posterior al 1879, encara que això no asseguri que sigui aquesta la data de realització dels dibuixos.
El monestir de Sant Joan de Jerusalem va ser construït pels cavallers de l’ordre de Sant Joan (Santjoanistes) al segle XIII al torrent que des de llavors es va anomenar Riera de Sant Joan (al començament de l’actual Via Laietana). A finals del segle XVII s’hi van establir una comunitat de monges de la mateixa ordre, a les quals es va cedir definitivament l’edifici a mitjan segle XVIII. Va ser ocupat parcialment per entitats civils des del 1835. L’any 1885 les monges van marxar i es va enderrocar definitivament l’any 1888. Al segle XVIII es van fer ampliacions i reformes, exemple de les quals és la porta de l’església (dibuix núm. d’inv. 2814-100 D), amb una decoració atribuïda a Pedro Costa o Miquel Sala, que va ser traslladada a la façana absidal de l’església de Santa Madrona.