Inventari general: 367 E
Procedència: Obra feta per Solà com a pensionat a Roma, que envià a Barcelona el 1817.
Exposicions: Escultura 1989, núm. 99.
Bibliografia: Diari de Barcelona,14 de gener de 1820; Elias 1928, làm. II (atribuïda erròniament a Josep Bover); Cid 1957, p. 222 (reprod.) i 223 (atribuïda erròniament a Damià Campeny); Marès 1964, p. 158; Barrio 1966, p. 63; Rudolph 1982; Moreno 1983, núm. 32 (reprod.) i p. 12, 38; Bassegoda 1986, p. 179 (reprod.); Riera 1992, p. 588; Riera 1994, p. 71 (reprod.), 81-82; Riera 1994 (tesi doctoral inèdita), p. 620 i 623-625; Reyero/Freixa 1995, p. 48; Riera/Fontbona 1995, p. 144 i 145 (reprod.); Subirachs 1998, p. 137; Avui, (Barcelona) 17 de gener de 2002, p. 38 (reprod.); Cat. Expo. Solà 2009, p. 46-47 i 160 (reprod.); Cat. Expo. Heroi 2013, p. 116 i 117(reprod.); Inventari 1821; Inventari 1826; Catàleg 1847, núm. 20; Cat. Escultura 2001, p. 62 i 132 (reprod.).
Documentació: AJC L.CXLIX, 17/ L.XXII, 357,364,1112; Premis 1822, p. 5.
Observacions: Obra feta per Solà com a pensionat a Roma, que envià a Barcelona el 1817 conjuntament amb un «Estudi d’Anatomia», de cera, avui desaparegut. Al Manifest dels premis i gratificacions atorgats per la Junta de Comerç als alumnes de Nobles Arts distribuïts el 10 de juny de 1822 (Premis 1822), s’hi recull: «La Galería de estatuas se ha aumentado igualmente con la de Orestes que perseguido de las furias se refugia al templo de Apolo, y con un grupo de Venus y Cupido en ademán de disparar el arco; originales remitidos de Roma por el pensionado de la Junta D. Antonio Solá» (p. 5). El guix va arribar a Barcelona en el bergantí maonès «El Carmen», segons s’especifica en un document de la Junta de Comerç del 2 de gener de 1817.
Aquesta obra formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art el 1906, d’on fou retornada el 12 de gener de 1963.
Orestes, fill d’Agamèmnon i Clitemnestra, assassinà la seva mare i el seu amant Egist, que havia estat l’assassí del seu progenitor. Tot seguit, Orestes fou perseguit per les erínies, eumènides o fúries que volien embogir-lo, però Orestes es refugià al temple d’Apol·lo a Delfos, on pogué purificar-se, escena que representà Solà. La lira que presideix la penya on es recolza la figura és al·lusiva a Apol·lo, déu de la música.