Inventari general: 5105 D
Signatura: «B. Ribó» (a llapis, a la part inf. esq.).
Procedència: El dibuix pertany a l’àlbum comprat per l’Acadèmia a Soler y Llach, Subastas Internacionales S. A. per 1.180 euros.
Data ingrés: 30 de juliol de 2003.
Estat de conservació: La fulla del dibuix estava molt enganxada a la fràgil i trencada fulla de l’àlbum, la qual cosa va produir molta tensió al paper que es tradueix en profunds arrugaments. A aquesta fulla de l’àlbum ha quedat l’empenta del dibuix núm. d’inv. 5106 D.
Observacions: El full del dibuix està molt enganxat a un fràgil i trencat full de l’àlbum, la qual cosa està produint molta tensió al paper que es tradueix en profundes arrugues. A aquest full de l’àlbum ha quedat l’empenta del dibuix núm. d’inv. 5106 D. Segons la informació dels llibres de matrícula, l’autor és fill de Segismon Ribó i Mir.
Els dibuixos núm. d’inv. 5088 D-5110 D formen part de l’àlbum dedicat a Pau Milà i Fontanals pels seus alumnes, després que el mestre renunciés a la càtedra d’Història de l’Art de l’Escola de Belles Arts de Barcelona l’any 1856. Posteriorment, l’any 2006, l’acadèmic secretari general, Leopoldo Gil Nebot, donà a l’Acadèmia tres dibuixos més, els núm. d’inv. 6604 D-6606 D, que formaven també part d’aquest conjunt.
L’àlbum es troba en molt mal estat de conservació, el paper de suport està molt fràgil i la majoria dels fulls estan trencats; és per això que es va decidir extreure els dibuixos de l’àlbum i conservar-los individualment.
Probablement en origen l’àlbum va comptar amb un centenar de dibuixos, ja que sembla que cada artista signant va realitzar cinc o sis apunts. Als dibuixos que ens van arribar s’haurien de sumar, doncs, els dels artistes signants de la dedicatòria que n’hi ha a la primera pàgina, dels quals no n’hi havia cap dibuix quan es va comprar l’àlbum, o bé alguns d’ells són autors dels dibuixos que hem catalogat com a anònims. Es tracta de: Marià Fortuny, Agapit Vallmitjana, Andreu Aleu, Eduard Grenzner, Aureliá Ibarra, Francesc Saladrigas, Josep Vidal i Vilardell, Joan Samsó, Narcís Augé, Ramon Tarragó, Manel Belau, Eugeni Estasens, Ròmul Batlle i Venanci Vallmitjana. Alguns dels dibuixos que ja no hi són han deixat la seva empremta al dors del full suport del dibuix anterior.
Les primeres dades que es poden considerar fidedignes del sant, tenen relació amb la ciutat alemanya d’Augusta (avui Augsburg) a principis del segle IV. Sant Narcís, que ja era bisbe sense tenir una residència fixa, arribava a aquella ciutat juntament amb el seu diaca Fèlix. No s’ha de confondre aquest diaca Fèlix amb un altre Fèlix, el Fèlix l’africà, un apòstol seglar vingut d’Àfrica, insigne màrtir de Girona i que té dedicada l’església de Sant Fèlix de Girona, precisament allà on es venera Sant Narcís. A la ciutat d’Augsburg és on es produeix la ja coneguda trobada d’aquests dos bons homes amb Santa Afra. Diu la tradició, que no sabent on hostatjar-se, semblaria que la Divina Providència va fer que anessin a trucar a la casa d’una prostituta anomenada Afra de religió pagana. Tot indica que la santa hauria seguit anteriorment el culte de Venus, ja que els partidaris d’aquesta divinitat es lliuraven a la impuresa per tal d’honorar-la millor. Ràpidament, aquesta veié que aquells dos personatges eren cristians i entaularen una conversa. Tant Afra com les seves criades: Digna, Eunòmia i Eutropia, es van convertir al cristianisme. L’endemà, però, el prefecte d’Augusta, de nom Gaius i de religió pagana, tingué coneixement que tant Sant Narcís com Sant Fèlix havien passat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech. Segons la tradició, el dia del martiri va ser el 7 d’agost del 304, per bé que la seva festa és el 5 d’agost. En els Goigs de Sant Narcís se’n fa referència. Aquesta popular narració d’Afra amb Narcís va ser molt apreciada entre els gironins i els pobles veïns del voltant que van voler retre un homenatge a la santa construint l’any 1344 un santuari a pocs quilòmetres de la ciutat: el Santuari de Santa Afra, situat a Ginestar (Sant Gregori). Es pot visitar cada dia i s’hi celebra missa cada diumenge al migdia. L’Aplec és el 5 d’agost.
Bibliografia: Durá 2005, p. 196 (reprod.).