Terrassa, 1920-2008.<\/p>\n
Elegido acad\u00e9mico de n\u00famero de esta Real Academia el 17 de diciembre de 1986.<\/p>\n
Historiador especialista en la ind\u00fastria i l\u2019art t\u00e8xtil, psic\u00f2leg i enginyer t\u00e8cnic t\u00e8xtil. \u00c9s autor d\u2019una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus T\u00e8xtils de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l\u2019Assemblea d\u2019Estudiosos de les Comarques Catalanes i l\u2019Aula Gran d\u2019Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de Terrassa.<\/p>\n
Durant els seus estudis universitaris reb\u00e9 el mestratge, entre d\u2019altres, de Llu\u00eds Pericot, Mart\u00edn Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina. Aquest darrer, juntament am Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, in\u00e8dita, presentada l\u2019any 1951 a la Universitat de Madrid: Contribuci\u00f3n al estudio hist\u00f3rico de la industria textil catalana. La \u201cbolla\u201d y el comercio textil. De sus or\u00edgenes a su decadencia (Siglos XIII a XVI). La tesi recull un total de 88 documents referents a aquest tema i inclou un vocabulari t\u00e8xtil. (Premi Duque de Cartagena).<\/p>\n
Des del 1946 ha estat professor d\u2019hist\u00f2ria del teixit i psicologia de la moda a l\u2019Escola Superior d\u2019Enginyers Industrials de Terrassa. La seva tasca fou decisiva en la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del Museu T\u00e8xtil de la Diputaci\u00f3 de Barcelona a Terrassa, que dirig\u00ed entre 146 i 1986. Tamb\u00e9 fou qui n\u2019aconsegu\u00ed un edifici propi. A aquest centre ha dedicat: Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido art\u00edstico a trav\u00e9s de una visita al Museo (1949) i Descripci\u00f3n general de las nuevas series de las telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca (1953), Dins la tem\u00e0tica t\u00e8xtil cal destacar, tamb\u00e9, la seva interpretaci\u00f3 de la indument\u00e0ria a l\u2019epoca medieval: Significado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la corona de Arag\u00f3n (1956).
\nEn el mateix sentit, la tem\u00e0tica del col\u00b7lecionisme t\u00e8xtil fou el tema del seu discurs d\u2019ingr\u00e9s a la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Jordi, l\u2019any 1986: El Col\u00b7lecionisme t\u00e8xtil a Catalunya. Discurs d\u2019ingr\u00e9s de Francesc Torrella i Niub\u00f3 i discurs de contestaci\u00f3 de Frederic Udina i Martorell (1986). L\u2019any 1953 public\u00e0 la seva primera obra dedicada a l\u2019Institut Industrial de Terrassa (reeditada l\u2019any 1999): Los Or\u00edgenes de la industria textil tarrasense: estudio hist\u00f3rico razonando la aceptaci\u00f3n de la fecha de 1401 como inicial Cofrad\u00eda y Gremio de \u201cparaires\u201d de Tarrassa, hoy Instituto Industrial. Aqu\u00ed, Torrella refut\u00e0 la creen\u00e7a d\u2019un origen remot (fenici) de la tradici\u00f3 t\u00e8xtil a Terrassa i, basant-se en una an\u00e0lisi cient\u00edfica i documental, situ\u00e0 al S. XV aquest origen, concretament en la fundaci\u00f3 de la Cofraria de Sant Antoni Abad, l\u2019any 1401. Aquest tema el segu\u00ed tractant en l\u2019obra Cien a\u00f1os del instituto industrial: un siglo de la Tarrassa textil (1873-1973) (1975). Altres monografies dedicades als gremis t\u00e8xtils que cal destacar s\u00f3n: Vida econ\u00f3mico-social de un gremio textil en una ciudad catalana de los siglos XV y XVI (1952), El impuesto textil de la bolla en la Catalu\u00f1a Medieval (1954), Los antiguos gremios y la actual industris de la Catalu\u00f1a textil (1955), Aspectos sociales de los antiguos gremios textiles catalanes: mutualismo, ense\u00f1anza, urbanismo (1958) i Gremios y cofrad\u00edas: s\u00edntesis hist\u00f3rico-social (1961).
\nAl final de la d\u00e8cada del 1950, destac\u00e0 la seva reflexi\u00f3 historiogr\u00e0fica sobre el que Miquel Palomares (1904-1964) batej\u00e0 com \u201cla crisi de la historigrafia terrassenca\u201d, una sensaci\u00f3 que nasqu\u00e9 l\u2019any 1958 arran de la mort dels historiadors terrassencs Salvador Card\u00fas i Baltasar Ragon.<\/p>\n
Torrella tract\u00e0 del tema en l\u2019article: \u201cUn momento delicado de la histograf\u00eda terrasense\u201d (Bolet\u00edn C\u00e1mara Comercio Industria Terrassa, 1959), on expos\u00e0 la necessitat d\u2019iniciar una nova etapa per a superar les grans pol\u00e8miques est\u00e8rils i aconseguir la revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria local. Precisament, als anys setanta, reedit\u00e0 obres cabdals de la historiografia terrassenca, de Salvador Card\u00fas i Baltasar Ragon, entre d\u2019altres. La tasca fou efectuada pel Patronat de la Fundaci\u00f3 Soler i Palet per iniciativa de Torrella i Niub\u00f3, secretari de la instituci\u00f3. I, a la mateixa d\u00e8cada, fou impulsor d\u2019una col\u2022lecci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ria de la ciutat de Terrassa, publicada amb motiu del centenari de Caixa Terrassa. Tamb\u00e9 fou impulsor i creador del Centre Cultural de la Caixa d\u2019Estalvis de Terrassa. (1er. Director).
\nDe la d\u00e8cada dels seixanta cal destacar les seves obres: Los Progresos de la hilatura en Catalu\u00f1a al finalizar el siglo XVIII (1960), El Moderno resurgir textil de Barcelona: siglos XVIII y XIX: aportaci\u00f3n cronol\u00f3gica parcial: contribuci\u00f3n al estudio hist\u00f3rico de la industria textil catalana (1961) i Factors psicosocials en la nostra ind\u00fastria t\u00e8xtil: segles XIX-XX: caracter\u00edstiques hist\u00f2riques (1969), on reflexion\u00e0 sobre un seguit de frases fetes sorgides del m\u00f3n t\u00e8xtil.
\nL\u2019any 1966 public\u00e0 Tarrassa y los tarrasenses (1939-1964), juntament amb Miquel Palomares i J. M. Castells, on recoll\u00ed la tradici\u00f3 de Baltasar Ragon de fer anuaris hist\u00f2ricsamb not\u00edcies curtes i descriptives, i que tingu\u00e9 la seva continu\u00eftat en els anuaris que des del 1979 edita l\u2019Arxiu Tobella de Terrassa. L\u2019any 1977 dirig\u00ed una col\u2022leci\u00f3 on recoll\u00ed la vida contempor\u00e0nia de Terrassa que abra\u00e7a 100 anys de la hist\u00f2ria, i tract\u00e0 de temes com l\u2019economia, l\u2019ambien cultural, la vida religiosa i l\u2019urbanisme i examin\u00e0 la import\u00e0ncia dels c\u00e0rrecs tradicionals d\u2019aquella ind\u00fastria (majordom, comptable, tenedor de llibres, te\u00f2ric de teixits, viatjant, etc.).<\/p>\n
Entre les seves obres tamb\u00e9 cal destacar: El Arte textil (1952), La Caixa d\u2019Estalvis de Terrassa 1877-1977 (in\u00e8dit), Historia Monogr\u00e1fica de Matadepera, 1855 (in\u00e8dit) i La M\u00fatua i Terrassa: cent anys d\u2019hist\u00f2ria 1900-2000 (2000).
\nD\u2019altra banda, ha estat conferenciant en les institucions seg\u00fcents: Centre Berbican (Londres), Spanish Institut (Nova York) i la Universitat de Maryland i Smitsonian Institution (Washington), entre d\u2019altres. Desde l\u2019any 1986 \u00e9s membre de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Entre el 1978 i el 1980 fou secretari general del comit\u00e8 espanyol de l\u2019International Council of Museums (ICOM), membre de la UNESCO i actualment n\u2019\u00e9s membre em\u00e8rit.
\nActivitats industrials: assessorament d\u2019empreses, cursets, convencions, publicitats, selecci\u00f3 de personal, etc.
\nProfessor d\u2019altres ensenyances: Universitat (Psicologia, Cursos Estiu; Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria), Batxillerat; Escola Massana, EMI (Mandos intermitjos); CICF; Cambres de Comer\u00e7, etc.
\nDirector Oficina Productivitat i Secci\u00f3 Estudis (SETEP) del Institut Industrial
\nCap Obra Social i Cultural Caixa de Terrassa i primer titulat catal\u00e0 en Obra Social de la CECA.
\nAltres distincions: Ordre M\u00e8rit Civil; Medalla Cultural, Or, Diputaci\u00f3; Corresponent Hispanic Society; Associaci\u00f3 Espanyola Orientalistes; Quixot Any; Torre del Palau; Terrassenc de l\u2019Any; Acad\u00e8mia de Doctors; Fundaci\u00f3 Bosch i Cardellach de Sabadell.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-30744","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/30744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=30744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}