Naci\u00f3 en Cervera (L\u00e9rida) el a\u00f1o 1940.<\/p>\n
Maestro de catal\u00e1n, licenciado en filosof\u00eda y letras y doctor en historia, ha ejercido la docencia en diferentes niveles: formaci\u00f3n de adultos, ense\u00f1anza media y ciclos universitarios. Hasta el a\u00f1o 2007 fue profesor en el Instituto de Educaci\u00f3n Secundaria Antoni Torroja de Cervera. Actualmente lo es en el Centro Asociado de la UNED de la misma ciudad, donde, adem\u00e1s, es coordinador del \u00c1rea de Historia y Filolog\u00eda.<\/p>\n
Disc\u00edpulo de Agust\u00ed Duran Sanpere, ha realizado una extensa labor de investigaci\u00f3n en los archivos locales, fruto de la cual ha sido la publicaci\u00f3n de m\u00e1s de quinientos trabajos, entre art\u00edculos de revista, vol\u00famenes colectivos y obras monogr\u00e1ficas. Entre estas \u00faltimas destacan: \u00abLa premsa de la Segarra\u00bb (1981), su memoria de licenciatura \u00abBibliografia Cerverina (1633-1978)\u00bb (1982), el estudio le\u00eddo en la sesi\u00f3n de ingreso en el Instituto de Estudios Ilerdenses \u00abAlgunes not\u00edcies sobre els jueus de T\u00e0rrega (1303-1486)\u00bb (1984), su tesis doctoral \u00abLa ‘Taula de Canvi’ de Cervera y su entorno socio-econ\u00f3mico (1599-1715)\u00bb (1985), \u00abL’Hospital de Castelltort. Sis-cents anys d’assist\u00e8ncia social a Cervera\u00bb (1990), \u00abArt cerver\u00ed del segle XVI\u00bb (1990), \u00abCent episodis de la hist\u00f2ria de Cervera\u00bb (1992), \u00abSant Guim de Freixenet. Aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d’aquest municipi\u00bb (1992), \u00abMontoliu de Segarra. Aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d’aquest municipi (1993) y \u00abEls jueus de Santa Coloma de Queralt segons els protocols notarials de Cervera (1341-1492)\u00bb (2004). Algunos de sus trabajos han sido presentados como ponencias o comunicaciones en diferentes congresos y simposios. Es colaborador habitual de las publicaciones peri\u00f3dicas \u00abActa Numism\u00e0tica\u00bb, \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina\u00bb, \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, \u00abSegarra Actualitat\u00bb, \u00abTamid\u00bb y \u00abUrtx\u00bb. Paralelamente a su producci\u00f3n escrita, ha pronunciado numerosas conferencias y charlas.<\/p>\n
Exdirector del Archivo Hist\u00f3rico Comarcal de Cervera y exconsejero del Instituto de Estudios Ilerdenses, es, actualmente, miembro del Centro Municipal de Cultura de Cervera, del Patronato \u00abDuran i Sanpere\u00bb, de la Fundaci\u00f3n Roca Sastre y de diversas sociedades filiales del Instituto de Estudios Catalanes, y acad\u00e9mico correspondiente de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Elegido acad\u00e9mico correspondiente por Cervera (L\u00e9rida) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de enero de 2000, aprobando as\u00ed la propuesta en su d\u00eda presentada por los acad\u00e9micos de n\u00famero Fernando Boneu Companys, Josep M. Garrut Rom\u00e0 y Eduard Ripoll Perell\u00f3. El a\u00f1o 1996 le fue otorgada la medalla de la Sociedad Catalana de Estudios Numism\u00e1ticos como reconocimiento al trabajo de investigaci\u00f3n realizado en este campo.<\/p>\n
Dentro del \u00e1mbito espec\u00edfico de la historia del arte, ha publicado, adem\u00e1s de la obra mencionada \u00abArt cerver\u00ed del segle XVI\u00bb, los art\u00edculos siguientes:
\n. \u00abUn ‘Inventari gr\u00e0fic’ del patrimoni arquitect\u00f2nic de la Segarra a l’Arxiu Hist\u00f2ric de Cervera\u00bb, en \u00abCarrer\u00f3 de les Bruixes\u00bb, 24 (1980), p.s.n.
\n. \u00abNova informaci\u00f3 sobre les vidrieres de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera\u00bb, en \u00abMontser\u00e8\u00bb, 5-6 (1982), p.s.n.
\n. \u00abL’escultor F\u00e8lix Ribes, fill de Piera i domiciliat a T\u00e0rrega, autor del retaule de la capella de la Paeria de Cervera (1705)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 1 (1989), pp. 67-74.
\n. \u00abL’edifici de la Universitat de Cervera, seu de l’Institut de Batxillerat ‘Antoni Torroja'\u00bb, en \u00abInstitut de Batxillerat ‘Antoni Torroja’. Vint-i-cinc anys\u00bb, Cervera, IBA Torroja, 1989, pp. 49-50.
\n. \u00abRamon de Mur, pintor resident a T\u00e0rrega, autor del retaule de Santa Maria de l’esgl\u00e9sia parroquial de Granyena de Segarra (1417)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 2 (1990), pp. 55-61.
\n. \u00abLes creus de pedra d’Hostafrancs, Montcort\u00e8s i les Pallargues\u00bb, en \u00abEls Plans de Si\u00f3\u00bb, L\u00e9rida, Diputaci\u00f3n, 1990, pp. 175-177.
\n. \u00abNot\u00edcia de la construcci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia de Sant Mag\u00ed\u00bb, en \u00abGuia Hist\u00f2rica de Cervera\u00bb, Cervera, Centro Municipal de Cultura, 1993, p. 85.
\n. \u00abUn document de l’any 1568 relacionat amb la construcci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia parroquial de Bellpuig\u00bb, en \u00abQuaderns de El Pregoner d’Urgell\u00bb, 8 (1994), pp. 3-4.
\n. \u00abLa creu processional de Sed\u00f3: una obra d’orfebreria religiosa del segle XVI. Not\u00edcies hist\u00f2riques\u00bb, en \u00abLa Veu de Torreflor\u00bb, 47 (1996), p.s.n.
\n. \u00abRetaules de la Segarra (segle XVIII)\u00bb, en \u00abButllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\u00bb, X (1996), pp. 99-116.
\n. \u00abRetaules i altres obres d’art de l’Urgell (segle XVII)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 10 (1997), pp. 143-155.
\n. \u00abLa Universitat de Cervera: passat i present\u00bb, cap\u00edtulo introductorio a la obra de Josep Mora Castell\u00e0 \u00abLa construcci\u00f3 a Catalunya en el segle XVIII. La Universitat de Cervera com a paradigma de l’arquitectura dels enginyers militars\u00bb, pp. XIV-XXXI.
\n. \u00abEls esmalts del senyal her\u00e0ldic de Cervera\u00bb, en \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina\u00bb, 11 (1997), pp. 13-44.
\n. \u00abDocuments sobre retaules de Cervera (1601-1625)\u00bb, en \u00abButllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\u00bb, XII (1998), pp. 119-132.
\n. \u00abVuit documents relacionats amb obres d’orfebreria de l’Urgell (segle XVII)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 12 (1999), pp. 127-134.
\n. \u00abRetaules urgellencs del segle XVII\u00bb, en \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte\u00bb, Barcelona, Publicaciones de la Abad\u00eda de Montserrat, vol. II.
\n. \u00abPere Perull, un dels mestres de l’obra de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera (1401-1423)\u00bb, en \u00abCongr\u00e9s l’artista-artes\u00e0 medieval a la Corona d’Arag\u00f3\u00bb, L\u00e9rida, 1998.
\n. \u00abLa construcci\u00f3 de la nova capella de Nostra Senyora del Claustre i el seu retaule a la col\u00b7legiata de Guissona (1680-1705)\u00bb, en \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina\u00bb, 13 (1999).
\n. \u00abDocuments sobre retaules de Cervera (1631-1648)\u00bb, en \u00abButllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\u00bb, XIII (1999), pp. 215-236.
\n. \u00abL’esgl\u00e9sia de Santa Maria. El temple entre els segles XVI i XIX\u00bb, en \u00abSegarra Actualitat\u00bb, 46 (septiembre 2000), p. 29.
\n. \u00abDos documents sobre obres d’orfebreria produ\u00efdes per argenters de Montblanc (1407 i 1412)\u00bb, en \u00abAplec de Treballs\u00bb, 18 (2000), pp. 115-118.
\n. \u00abOrfebreria dels tallers cerverins (1408-1494)\u00bb, en \u00abButllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\u00bb, XIV (2000), pp. 273-287.
\n. \u00abJoan Llobet, pintor de Lleida, autor d’un retaule de l’esgl\u00e9sia de Sant Pere dels Arquells (1427-1428)\u00bb, en \u00abSeu Vella\u00bb, 2 (2000), pp. 175-178.
\n. \u00abLes estades de Bertran de la Borda, mestre d’obra de la Seu de Lleida, a Cervera (1466 i 1481)\u00bb, en \u00abSeu Vella\u00bb, 2 (2000), pp. 179-183.
\n. \u00abSobre l’exposici\u00f3 de Llu\u00eds Roca-Sastre, pintor\u00bb, en \u00abLa Veu de la Segarra\u00bb, 341 (28 septiembre 2001), p. 16.
\n. \u00abRetaules de Cervera (segle XVIII)\u00bb, en \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, 14 (2001), pp. 83-122.
\n. \u00abEls vitrallers a Santa Maria de Cervera: un punt de conflu\u00e8ncia entre Lleida i Barcelona\u00bb, en \u00abI Jornades Hisp\u00e0niques d’Hist\u00f2ria del Vidre. Actes\u00bb, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2001, pp. 315-319.
\n. \u00abDocuments sobre quatre retaules constru\u00efts a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de T\u00e0rrega (1747-1768)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 15 (2002), pp. 199-220.
\n. \u00abBartomeu Rovira, escultor de Barcelona, autor del retaule de Santa Magdalena de l’esgl\u00e9sia cerverina de Sant Antoni (c. 1373)\u00bb, en \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina\u00bb, 15 (2002), pp. 211-214.
\n. \u00abEl contracte de la construcci\u00f3 de l’actual esgl\u00e9sia de Sant Mag\u00ed de la Brufaganya (1732)\u00bb, en \u00abAplec de Treballs\u00bb, 20 (2002), pp. 151-159.
\n. \u00abLes obres del mestre lleidat\u00e0 Guillem Polo a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera (1447-1450)\u00bb, en \u00abSeu Vella\u00bb, 4 (2002-2003), pp. 531-545.
\n. \u00abLes arts gr\u00e0fiques i la difusi\u00f3 del Modernisme a Cervera\u00bb, en \u00abModernisme a l’Urgell i a la Segarra. Jujol, artista cristi\u00e0\u00bb, s. l., Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2003, pp. 55-63.
\n. \u00abParedadors de pedra seca a la Segarra durant el segle XVIII\u00bb, en \u00abL’arquitectura dels oficis\u00bb, Lleida, Pag\u00e8s, 2003, pp. 41-52.
\n. \u00abConcessions que facultaren la construcci\u00f3 d’edificis rurals als termes de les baronies de Bellpuig i Linyola (1777-1798)\u00bb, en \u00abL’arquitectura dels oficis\u00bb, Lleida, Pag\u00e8s, 2003, pp. 71-82.
\n. \u00abLes obres a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera durant la segona meitat del segle XV\u00bb, en \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, 16 (2003), pp. 121-173.
\n. \u00abAlgunes precisions sobre el retaule g\u00f2tic de l’\u00c0ngel Custodi de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera\u00bb, en \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, 16 (2003), pp. 175-193.
\n. \u00abNot\u00edcia del retaule del beat Gaspar de Bono de l’esgl\u00e9sia de Sant Francesc de Paula, de Valls (c. 1790)\u00bb, en \u00abQuaderns de Vilaniu\u00bb, 44 (2003), pp. 99-100.
\n. \u00abAlgunes precisions sobre el retaule g\u00f2tic de la Mare de D\u00e9u i sant Vicen\u00e7 Ferrer de l’esgl\u00e9sia de Sant Dom\u00e8nec de Cervera\u00bb, en \u00abButllet\u00ed del Museu Nacional d’Art de Catalunya\u00bb, 7 (2003), pp. 109-113.
\n. \u00abLes obres m\u00e9s rellevants fetes a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera durant els segles XVI i XVII\u00bb, en \u00abMiscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina\u00bb, 17 (2004), pp. 9-66.
\n. \u00abUna suposada ampliaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia de Sant Mag\u00ed, l’any 1857\u00bb, en \u00abQuaderns Barri de Sant Mag\u00ed\u00bb, 14 (2004), pp. 33-35.
\n. \u00abDocuments sobre retaules catalans del segle XVII\u00bb, en \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, 17 (2004), pp. 59-100.
\n. \u00abDades documentals sobre les creus de pedra del terme de Cervera (1340-1858)\u00bb, en \u00abReligiositat en l’arquitectura popular\u00bb, Lleida, Pag\u00e8s, 2005, pp. 23-50.
\n. \u00abLa creu de pedra de les Verges\u00bb, en \u00abCapcorral\u00bb, 1 (2006), pp. 13-14.
\n. \u00abLa feli\u00e7 restauraci\u00f3 del vitrall rod\u00f3 de Col\u00ed de Maraya\u00bb, en \u00abLa Veu de la Segarra\u00bb, 581 (26 mayo 2006), p. 5.
\n. \u00abDocuments sobre tres retaules urgellencs (1700-1794)\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 19 (2006), pp. 235-243.
\n. \u00abConstruccions amb parets de t\u00e0pia a la plana d’Urgell durant la segona meitat del segle XVIII\u00bb, en \u00abL\u2019arquitectura de terra\u00bb, s. l., Amics de l’Arquitectura Popular, 2007, pp, 25-45.
\n. \u00abSant Jaume\u00bb, en \u00abPatrimoni dispers. L’esplendor medieval a la Segarra\u00bb, Cervera, Museu Comarcal, 2007, pp. 112-113.
\n. \u00abDocuments sobre retaules catalans (1375-1863)\u00bb, en \u00abPalestra Universit\u00e0ria\u00bb, 19 (2008), pp. 95-177.
\n. \u00abEls documents notarials relacionats amb l’escultor Llu\u00eds Bonifa\u00e7 i Mass\u00f3, de Valls (1760-1784)\u00bb, en \u00abQuaderns de Vilaniu\u00bb, 54 (noviembre 2008), pp. 91-108.
\n. \u00abL’estada a Cervera del vitraller Col\u00ed de Maraya (1404-1429)\u00bb, en \u00abButllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi\u00bb, XXII (2008), pp. 215-219.
\n. \u00abL’esgl\u00e9sia i el campanar de Santa Maria al llarg de la hist\u00f2ria\u00bb, en \u00abSeny Major\u00bb, 2 (marzo 2010), p. 3.
\n. \u00abLa volta del campanar de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cervera amb la imatge de santa B\u00e0rbara (ca. 1377)\u00bb, en \u00abCapcorral\u00bb, 5 (2010), pp. 12-14.
\n. \u00abL’arquitectura sostenible en \u00e8poques passades: elements recuperables\u00bb, en \u00abArquitectura sostenible ahir i avui, moda o necessitat?\u00bb, s. l., Amics de l’Arquitectura Popular, 2010, pp. 27-31.
\n. \u00abNot\u00edcies documents sobre dos retaules d’Anglesola\u00bb, en \u00abUrtx\u00bb, 24 (2010), pp. 375-379.
\n. \u00abLes vidrieres de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria, la Paeria i la Taula de Canvi de Cervera\u00bb, transcripci\u00f3n de 116 documentos de los a\u00f1os 1389-1607 destinada al \u00abCorpus Vitrorum Media Aetatis\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-31206","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/31206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.racba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=31206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}