|
| |
| Tècnica: | Tinta negra i marró sobre paper | | Dimensions: | 32,3 x 24,5 cm | | Data: | 1860 | | Classificació genèrica: | Dibuix | | Inventari general: | 298 D | | Ubicació: | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi | | Observacions: | | Signatura: "M. Fortuny Roma 1860" (a tinta negra, a la part inf. esq.).
Al febrer de 1862 Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació, va enviar a l'Acadèmia la cópia d'un oli de Felice Ficarelli (núm d'inv. 309) i vint dibuixos d'acadèmia datats entre el 1859 i el 1861, entre els quals es troba aquesta peça. Fortuny va dedicar bona part del seu temps com a pensionat a la còpia de models masculins del natural, de peces pictòriques importants així com d'exemples de l'estatuària clàssica. Aquest sistema d'aprenentatge era l'habitual a l'època, encara que la qualitat que s'observa als dibuixos de Fortuny es pot considerar veritablement extraordinària per tractar-se del treball d'un estudiant.
Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i a l'any següent va començar les classes en l'acadèmia privada de Claudi Lorenzale i en l'Escola de la Llotja. En 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma. En 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l'orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental en la seva vida va ser conèixer en 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal forma que a partir d'aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. En 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalucia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar A Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura anomenada de "casacón". Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que hi anunciava l'escola impressionista. En el seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques. | | Consultar bibliografia general |
|
;)
