Bust masculí
Fortuny i Marsal, Marià [Reus, 1838 - Roma, 1874]
Tècnica: Tinta negra i marró sobre paper
Dimensions: 32,3 x 24,5 cm
Data: 1860
Classificació genèrica: Dibuix
Inventari general: 298 D
Ubicació: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Observacions:
Signatura: "M. Fortuny Roma 1860" (a tinta negra, a la part inf. esq.). Al febrer de 1862 Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació, va enviar a l'Acadèmia la cópia d'un oli de Felice Ficarelli (núm d'inv. 309) i vint dibuixos d'acadèmia datats entre el 1859 i el 1861, entre els quals es troba aquesta peça. Fortuny va dedicar bona part del seu temps com a pensionat a la còpia de models masculins del natural, de peces pictòriques importants així com d'exemples de l'estatuària clàssica. Aquest sistema d'aprenentatge era l'habitual a l'època, encara que la qualitat que s'observa als dibuixos de Fortuny es pot considerar veritablement extraordinària per tractar-se del treball d'un estudiant. Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i a l'any següent va començar les classes en l'acadèmia privada de Claudi Lorenzale i en l'Escola de la Llotja. En 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma. En 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l'orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental en la seva vida va ser conèixer en 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal forma que a partir d'aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. En 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalucia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar A Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura anomenada de "casacón". Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que hi anunciava l'escola impressionista. En el seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.
Consultar bibliografia general


Avís Legal Contacte amb l'Acadèmia Cercar Facebook