Inventari general: 7657 E
Procedència: Formà part de la col·lecció de Josep Ma. Garrut, la qual passà a l’Acadèmia per voluntat testamentària del finat, una vegada produïda la renúncia del MNAC (30 de desembre de 2009), institució a la qual, en primera instància, anava destinada la major part de la col·lecció artística al seu testament.
Data d’ingrés: 12 de juliol de 2010 (data de la signatura de l’acceptació de l’herència).
Inscripcions: A la base: segell de la casa Marco de Quart. En l’etiqueta mecanografiada enganxada a la base: «Fidel Aguilar i Marco/Escultor (Girona 1895-1917)».
Observacions: Fins el 2026, aquesta peça tenia com a títol «Figura femenina dempeus».L’obra no estava inclosa a l’inventari de la col·lecció Garrut. D’aquesta peça, com de tota la producció escultórica d’Aguilar en terracota, la casa Marcó de Quart, prop de Girona, d’acord amb l’arquitecte Rafael Masó —que havia estat el descobridor d’Aguilar— va fer-ne una producció seriada notable a partir de 1917, ja mort l’escultor. Algunes d’aquestes obres foren presentades a l’Exposició d’Arts Decoratives i Indústries Modernes de París, de 1925 (D’Ací D’Allà, núm. 93, setembre 1925, p. 294. Barcelona).
La tècnica de la pàtina «argerata», tal com va denominar-la Rafael Masó, s’afegia a la peça de terracuita feta amb la tècnica del negre: «Consisteix essencialment en recobrir l’objecte que es vol decorar d’una substància orgànica adient segons els casos, estearina, cera, etc., i després aplicar sobre la superfície un bany d’una sal metàl·lica, susceptible d’obtenir per reacció amb la substància orgànica el color desitjat a la temperatura escaient. Un cop preparat l’objecte d’aquesta manera es sotmet a alta temperatura només la superfície, per exemple mitjançant un bufador i així s’obté la reacció desitjada sense que l’objecte que es decora no pateixi cap conseqüència perjudicial. Per acabar, es sotmet l’objecte a un acabat a base d’un tractament mecànic, que alhora que el poleix, n’elimina tots els residus que, formats en el procés anterior, no s’han adherit al material bàsic. En aquest procés, les sals metàl·liques han esdevinguts òxids o carbonats que s’han fos amb el fang i li atorguen una qualitat especial.»
Bibliografia: Vell i Nou 15-05-1916, p. 9 (reprod.); Vell i Nou 15-08-1917 i 01-09-1917; Frederic Marcó 1993; Fàbrega 1994; Comadira/Tarrús 1996; sobre el llegat: Vélez 2011.