El Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és continuador directe d’un dels primers museus d’art que van existir a Catalunya, el de l’Escola de Llotja, establerta per la Junta de Comerç l’any 1775.
L’Escola va crear el Museu amb finalitats pedagògiques, aplegant obres que servissin de model als estudiants, com exercicis dels professors i dels alumnes premiats i pensionats. Ben aviat es va començar a ampliar amb fons procedents d’esglésies i convents afectats per la guerra del francès i les desamortitzacions, com també amb adquisicions i donacions diverses que n’elevaren el nivell i la representativitat.
L’Acadèmia es va fer càrrec d’aquest Museu i de l’Escola al mateix moment de constituir-se, l’any 1850.
Quan els moderns museus d’art català varen ser formalment organitzats, a començaments del segle XX, l’Acadèmia hi va contribuir de manera decisiva amb el dipòsit d’una selecció de peces importants del seu Museu, que inclou obres d’Annibale Carracci, Francisco Pacheco, Joan Ribalta, Antoni Viladomat, Manuel Bayeu, Salvador Mayol, Francesc Lacoma, Antonio Ma Esquivel, Lluís Rigalt, Benet Mercadé i molts altres autors.
El Museu de l’Acadèmia és un centre de referència per a l’art català dels segles XVIII-XIX. Conserva a la seva seu històrica de la Casa Llotja de Mar obres fonamentals d’artistes com Damià Campeny, Antoni Solà, Josep Flaugier, Claudi Lorenzale, Marià Fortuny, Lluís Rigalt, Pau Milà i Fontanals, Pelegrí Clavé, Ramon Martí i Alsina, Antoni Caba, etc. Hi són representats els gèneres i les temàtiques que predominen en l’art del neoclassicisme, el natzarenisme, el romanticisme i el realisme: la mitologia i la història, la temàtica religiosa, el retrat, el paisatge i la pintura de flors, conreada pels estudiants de Belles Arts com a exercici per a la realització d’estampats.
També hi destaquen nombroses obres singulars -pintures i escultures- d’artistes europeus -Pierre Mignard, Onorio Marinari-, espanyols -Josep Camaron, Josep Vergara, els Bayeu, Mariano Salvador Maella, Vicente López, Federico de Madrazo-, dels membres de l’Acadèmia i dels professors de l’escola de Llotja. Inclou així mateix obra contemporània de membres actuals de l’Acadèmia.
Entre 1999 i 2002 l’Acadèmia ha publicat els catàlegs de les col·leccions de pintura i escultura del Museu, i també el dels dibuixos de Lluís Rigalt.
Per saber-ne més feu clic aquí (text introductori al Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. I-Pintura per Francesc Fontbona).
CONTINGUTS DE L’ACTUAL COL·LECCIÓ DE LA REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI
PINTURA
La col·lecció consta de més de 700 pintures, datades entre el segle XV i el segle XXI. La major part de les obres es conserven a l’Acadèmia, si bé 108 es troben dipositades a diferents museus i entitats: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Frederic Marès de Barcelona, Museu Frederic Marès de Montblanc, Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja, Cercle del Liceu de Barcelona i Palau de la Generalitat.
En allò referent al dipòsit del MNAC, quasi totes les obres es van lliurar el 1906 als Museus de Barcelona, sent en un principi un dipòsit de 131 peces -de les quals posteriorment se n’han recuperat 39-, per col·laborar amb el projecte de la Diputació de 1893 de crear un Museu provincial de Belles Arts. Actualment, moltes d’aquestes pintures formen part de l’exposició permanent del MNAC, al Palau Nacional de Montjuïc. Les obres més importants de la col·lecció de l’Acadèmia, 9 de les pintures creades per Annibale Carracci per a la capella Herrera de San Giacomo degli Spagnuoli (Roma), que s’incorporaren al fons acadèmic el 1851, o la famosa sèrie de 20 quadres sobre la Vida de Sant Francesc, d’Antoni Viladomat, formen part d’aquest dipòsit.
Així mateix, la col·lecció compta en l’actualitat amb 6 de les 26 peces dipositades per l’Estat a l’Acadèmia l’any 1868.
Al marge d’aquestes obres, hi ha 170 pintures incloses als catàlegs antics de les quals avui se’n desconeix la localització.
ESCULTURA I ARTS DECORATIVES
Són més de 250 les peces d’escultura i medalles que es conserven a la institució, entre relleus, busts i estàtues en guix, terracota, marbre o bronze, medallons ornamentals i alguns objectes, que cronològicament abasten des del 1798 fins el 2009. Les medalles -models en guix, reproduccions o obres en bronze-, pertanyen bàsicament a la sèrie de reproduccions vuitcentistes de medalles renaixentistes, a la sèrie de models en guix del medallista Antoni Parera Saurina (1868-1946) i a la donació del medallista contemporani Ramon Ferran (1927). Una de les escultures, el Bust retrat de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, d’Eusebi Arnau, es troba en dipòsit a la Casa-Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.
El fons d’escultura es completa amb 23 peces que o bé formen part de la decoració de la Casa Llotja -estàtues del pati d’entrada o de l’escala principal-, o bé procedeixen de la mateixa col·lecció que les escultures que es troben dins l’Acadèmia, generada per l’activitat de l’Escola de Belles Arts, com és el cas de les obres de Damià Campeny. Per aquesta raó també es van incorporar al catàleg de l’escultura, publicat per l’Acadèmia l’any 2000.
DIBUIXOS, PLÀNOLS I ESTAMPES
La col·lecció conserva també més de 5.000 dibuixos de procedències i tipologies diverses (segles XVIII-XXI), que s’han anat incorporant a la col·lecció acadèmica al llarg de la seva història per donacions, llegats i adquisicions. Malauradament, i al contrari del que succeeix amb la pintura i l’escultura, de la col·lecció de dibuixos que s’hi hauria de conservar i que s’havia anat formant fonamentalment amb els treballs, exercicis de classe, obres premiades, estudis i projectes realitzats tant pels alumnes com pels mestres de l’Escola de Belles Arts –com és habitual a la majoria de les Reials Acadèmies de Belles Arts actuals–, gairebé no es conserven dibuixos i plànols, perquè el gruix de la col·lecció, segons les escasses notícies que se’n tenen, va sortir de la Casa Llotja quan l’Escola va marxar de l’edifici.
Hi podem trobar dibuixos de Vicenç Rodes, Joaquín Mosterini, Lluís Rigalt, Marià Fortuny, Pau Milà, Josep de Manjarrés, Ramon Martí Alsina, Agustí Rigalt, Vicenç Genovart Alsina, Enric Monserdà, Apel·les Mestres, així com de Joaquim Renart, Serra Goday, Fita, Emili Grau Sala, Montserrat Gudiol, Enric Llimona, Lluís M. Saumells o Josep Ma Subirachs. També s’hi conserven un gran número dels dibuixos guanyadors del Concurs Internacional de Dibuix de la Fundació Ynglada-Guillot, que s’organitza anualment des de l’any 1959.
Els 703 dibuixos d’en Lluís Rigalt han estat publicats al tercer volum dels catàlegs de la col·lecció acadèmica l’any 2002, i es poden consultar en aquesta pàgina. També s’hi poden consultar els dibuixos de Marià Fortuny.
Quant als plànols i dibuixos d’arquitectura, se’n conserven al voltant de 1.500, procedents en la seva majoria del llegat d’Apel·les Mestres i de l’Escola d’Arquitectura, amb una important representació d’obres de Josep O. Mestres Esplugues, els germans Bladó, Josep Casademunt, Francesc Daniel i Molina, Elies Rogent o Francesc de P. Nebot.
Així mateix, hi trobem al voltant de 1.000 estampes, realitzades entre els segles XVII i XXI, així com diverses matrius del segle XX. A aquestes obres s’hi haurien d’afegir les estampes enquadernades i els llibres il·lustrats que es conserven a la Biblioteca. Els artistes més destacats són Salvatore Rosa, Giovanni Volpato, Gerard Audran, Raphael Morghen, N.-E. Edelinck, A. Hoffmann, N. Berghem, D. Danckerts, Pasqual Pere Moles, J. A. Salvador Carmona, Manuel Esquivel de Sotomayor, Marià Fortuny, Joaquim Pi i Margall, Antoni Ollé Pinell, Joan Barbarà, Josep Benet Espuny o Marià Casas Hierro.
L’EXPOSICIÓ PERMANENT DE L’ACADÈMIA
L’exposició permanent de la col·lecció artística de l’Acadèmia és oberta al públic i es troba a la mateixa seu de l’Acadèmia, dins l’espai que actualment conserva la institució en una part del segon pis de la Llotja, encara que històricament aquest pis va estar destinat en la seva totalitat a l’Acadèmia i a l’Escola de Belles Arts. És, per tant, un espai històric, però també un espai viu i actiu, que continua desenvolupant tota l’activitat acadèmica.
El recorregut s’estableix per nou de les onze sales de l’Acadèmia -dues estan destinades a despatxos-, passadissos i salons que, malgrat les reformes efectuades al llarg de més de dos segles d’existència, compten amb la singularitat de conservar l’aire i la disposició de les galeries artístiques vuitcentistes, la qual cosa dota aquest espai d’un caràcter únic a Barcelona. Però, aquesta peculiaritat també condiciona el discurs expositiu de la col·lecció, ja que s’ha d’adaptar als espais existents, de tal forma que no és possible establir un ordre rigorosament cronològic o temàtic.
En total s’exposen 373 obres, com hem vist, d’un valor històric i artístic indubtable, entre les quals s’inclouen també peces d’art contemporani, gràcies a les aportacions que realitzen els acadèmics artistes quan ingressen a la institució. En concret es mostren 269 pintures, 72 escultures, 24 dibuixos, 3 estampes, 4 peces ceràmiques i 1 esmalt, que es distribueixen en les diferents sales visitables, des de l’entrada fins la biblioteca.
L’accés a la col·lecció és lliure dintre de l’horari establert: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h. Es poden també realitzar visites guiades per a grups prèvia concertació (veure més informació).