Podria tractar-se de la còpia de l’antic que Manuel Vilar féu pensionat a Roma, des d’on l’envià el 1837 juntament amb el tema de Jasó, de creació pròpia.
Sobre la identificació d’aquesta obra hi ha diverses hipòtesis. Podria ser una còpia de l’antic de la imatge del filòsof grec Sòcrates (c. 470 aC – 399 aC), que sol representar-se a peu dret i amb barba i cabells anellats. Bassegoda 1986, planteja, en canvi, la hipòtesi que fos una còpia del Sòfocles conservat al Museu Lateranense de Roma, que formava part dels fons de guixos antics.
Tanmateix, la nostra hipòtesi ens porta a fer-lo coincidir amb Zenó, un guix d’autor desconegut, còpia d’una obra antiga, tal com consta en l’inventari de les obres de l’Acadèmia que el 1904 se cediren en dipòsit al Museu Municipal de Belles Arts i que el 1906 formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art el 1906, d’on fou retornada el 24 de març del 1980. Podria tractar-se de l’estàtua en guix, còpia de l’antic, obra de Manuel Vilar, enviada a la Junta el 1837 i que apareix amb el núm. 35 en el catàleg de pintura i escultura del Museu de l’Acadèmia el 1847.
El número en vermell correspon a una numeració provisional del museu feta durant la Guerra Civil.